Resultats de la cerca

Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans volia fer-se popular a fi…

Fill i successor 1718 del Consell de Regència i governador 1719 del Delfinat Casat el 1724 amb Augusta Maria Joana de Bade, es retirà el 1726 de la vida pública per tancar-se a l’abadia de Santa Genoveva

Duc d’Orleans Carles I 1407-65, nebot del rei Carles VI i pare de Lluís XII de França Milità al bàndol dels armanyaguesos es casà en segones núpcies amb Bonna d’Armanyac Fet presoner a la batalla d’Azincourt, residí a Anglaterra 25 anys com a captiu tanmateix, gaudí sempre d’una relativa llibertat, i en aquests anys escriví una gran part de la seva obra lírica El 1440 es casà en terceres núpcies amb Maria de Clèves i pogué tornar a França es retirà al seu castell de Blois, que convertí en centre de reunió de literats i artistes François Villon, Georges Chastellain, etc Compongué…

Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre…

Filla gran de Felip de França, duc d’Orleans, i d’Enriqueta Anna d’Anglaterra Casada 1679 amb el rei Carles II de Castella i Catalunya-Aragó, de qui fou primera muller, no li donà fills Fou impopular a Madrid, i no es pogué adaptar a la vida de la seva nova cort

Fou duc de Nemours i originà la dinastia imperial brasilera dels Orleans-Bragança

Fill i successor del duc Lluís Felip I D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà el juny del 1789 partidari de la reunió conjunta dels tres estats Novament…

Filla d’Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, i de la infanta Maria Lluïsa Ferranda d’Espanya Es casà 1878 amb el seu cosí germà el rei Alfons XII, i morí de tifus al cap de sis mesos

Duc de Turena 1368-92 i després d’Orleans Lluís I 1392-1407 Segon fill de Carles V de França i germà de Carles VI El 1389 es casà amb Valentina Visconti, comtessa d’Asti, filla del duc de Milà, la qual cosa li donà drets sobre el Milanesat La demència del seu germà el convertí en regent de França Hagué de lluitar contra l’oposició del duc Felip II de Borgonya i del fill d’aquest, Joan Sense Por, que aspiraven al tron de França El fet que fos amant de la seva cunyada, Isabel de Baviera, i la seva prodigalitat el feren impopular Joan Sense Terra se n'aprofità i el féu assassinar…

Es casà amb Joana de França, filla de Lluís XI Durant la minoritat de Carles VIII fou un dels caps de l’oposició nobiliària Empresonat el 1488 i alliberat el 1491 pel rei, lluità al costat seu en l’expedició a Itàlia 1494-95 i n'aconseguí la successió 1498 El seu regnat representà el reforçament de la monarquia autoritària segons el model renaixentista així, neutralitzà les ambicions de la noblesa per la seva atracció cap a un tipus de vida cortesana i afalagadora Reformà l’administració, però inicià el costum de modificar els imposts sense consultar cap organisme representatiu Les seves…