Resultats de la cerca

Com a teòric publicà, entre altres, l’assaig Ornament und Verbrechen ‘Ornament i crim’, 1908, on sosté la seva tesi fonamental que en arquitectura cal evitar, perquè és bàrbara, qualsevol ornamentació Amb aquesta actitud atacava l’actuació dels secessionistes, que aleshores triomfaven a Viena L’altra base de la seva tasca es concentra en la teoria que ell qualifica com a raumplan una casa no ha d’ésser dividida en pisos uniformes, sinó que ha de tenir llibertat d’alçàries, exigides segons les diferents necessitats de l’àmbit Aquests dos punts es manifesten en les…

Es formà a la Royal Academy Estudià l’Alhambra de Granada, i més tard fou un dels capdavanters de la construcció prefabricada en metall Teòric influent The Grammar of Ornament , 1856, hom l’ha considerat una de les fonts de l’Art Nouveau

Se n'anà a Mèxic 1731, on, a la capital, féu la Capilla del Sagrario de la catedral, en la qual l’entrada fou concebuda a manera de gran retaule, amb estípits com a principal ornament, novetat que tingué un ampli ressò, i que també utilitzà a la portada del Colegio de las Vizcaínas 1773

Al començament dels anys seixanta s’establí a Londres, on es donà a conèixer amb el seu primer disc, Bert Jansch 1965, amb el qual se situà com una de les referències del folk-rock britànic pel virtuosisme instrumental i pel seu personal eclecticisme, a cavall entre el folk , el blues , la música celta i el rock Amb el també guitarrista John Renbourn, l’any següent fundà Pentangle, una de les bandes folk més innovadores Com a formació estable durà fins el 1973 i publicà àlbums tan destacats de folk-rock com ara The Pentangle 1966, Sweet Child 1968, Basket Of Light 1969 i Solomon's Seal 1973…

Fou deixeble del seu pare, Augustus Charles Pugin 1762-1832, dissenyador, amb el qual collaborà en el moblament gòtic del castell de Windsor Fascinat pel gòtic, féu nombroses esglésies en aquell estil a Londres, Birmingham, Manchester i Liverpool El 1836 començà amb ChBarry el nou Parlament de Londres, encarregant-se de la decoració interior Entre els seus escrits es destaquen Gothic Furniture 1835 i Apology for the Revival of Christian Architecture 1843, Glossary of Ecclesiastical Ornament and Costume 1844

Des de molt petit residí a Barcelona De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall copes d’ornament, joies, quadres, etc Emprà moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac Hom li dedicà el film Les mans de Pons Cirac 1967, de JFde Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada , de Garcia i Sánchiz…

Fou professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Collaborà amb Elies Rogent, Domènech i Montaner i Josep M Jujol, entre altres La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya Entre les seves obres més notables sobresurten la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d’en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona i els de la família Arús a Vilassar de Mar i Lloret de Mar, la casa Pujol a Esplugues de Llobregat, la casa Gomis al…

Educat a Brusselles, fou ordenat de sacerdot 1317, i amb altres companys es retirà 1343 a un bosc de Groenendael, on organitzà 1350 una comunitat segons la regla dels canonges de Sant Víctor de París Combaté l’illuminisme místic dels Germans del lliure esperit Els seus tractats místics, en dialecte brabançó —n'existeixen més de 250 manuscrits— li valgueren els títols de doctor admirable i príncep de la mística flamenca La seva doctrina, exposada d’una manera didàctica, caracteritzada per l’explicació concèntrica dels temes, i en un estil florit i amè, representa una síntesi original i…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…

Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…