Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou…

Estudià teologia a Atenes, Zuric i Basilea, i filosofia a Lovaina Fou observador del Consell Ecumènic de les Esglésies al concili II del Vaticà 1963-64 Director adjunt 1958-66 i director 1966-74 de l’Institut Ecumènic de Bossey, fou professor a la facultat de teologia d’Atenes i moderador de la comissió “Fe i Constitució” del Consell Ecumènic Escriví nombroses obres sobre filosofia, filosofia de la religió i teologia ortodoxa

Prengué l’alternativa a Còrdova el 1963 Tot i ésser un dels toreros més populars del decenni dels seixanta, els experts li retragueren l’estil, escassament ortodox, que el caracteritzà

Deixeble d’Augustin Pajou i d’Antonio Canova Neoclàssic ortodox, a París fou escultor oficial tant de Napoleó com de Lluís XVIII És autor de la quadriga de l’arc del Carrousel 1806, dels relleus de la columna Vendôme 1806-10, del Lluís XIV eqüestre de la plaça de les Victòries 1822, etc

De primer marxista ortodox, fou director, juntament amb MI Tugan-Baranovskij, de la revista “Novoje slovo” 1897 Partidari de les idees malthusianes i del liberalisme, combaté el poder soviètic i fou membre del govern contrarevolucionari de Wrangel Després de la Primera Guerra Mundial s’exilià a París, on aplegà diversos literats russos entorn del diari “Vozroždenije” ‘Renaixença’

De família d’immigrants russos, el 1949 acabà els estudis al seminari de Leningrad actual Sant Petersburg i l’any següent fou ordenat de sacerdot El 1953 es graduà a l’Acadèmia de Teologia de la mateixa ciutat Nomenat successivament bisbe 1961, arquebisbe 1964 i metropolita 1968 de Tallinn, el 1986 esdevingué metropolita de Leningrad i Novgorod Mantingué bones relacions amb el règim soviètic, amb el qual àdhuc collaborà Aquests anys fou també administrador i membre del Sínode del patriarcat de Moscou , del qual el 1990 fou elegit Patriarca en successió de Pimen i, conseqüentment, cap de l'…

Fill de l’escriptor Sergej T Aksakov Amb el seu germà Konstantin , defensà el paneslavisme i alhora el tsarisme autoritari i ortodox Voluntari a la guerra de Crimea 1854-56, recorregué després l’Àsia Menor per encàrrec de la Societat Geogràfica Russa Fundà diversos periòdics, entre els quals Rus , un dels diaris més importants de l’imperi que, tanmateix, fou suprimit pel govern

Es formà a l’Acadèmia d’Anvers Installat a París 1888, fou molt influït per Monet i, obsessionat per plasmar els efectes dels raigs de sol, conreà un impressionisme força ortodox i més tard s’orientà vers un divisionisme moderat Durant la Primera Guerra Mundial treballà a Londres i la seva influència minvà davant l’empenta de la primera escola de Laethem

Donà una gran importància a la teoria econòmica i a l’estadística com a base per a argumentar la història econòmica Professor d’economia a Estocolm, fou partidari del liberalisme econòmic i es mostrà ortodox en qüestions fiscals i monetàries, recomanant la tornada al patró d’or Amb BOhlin donà una explicació del comerç internacional basada en l’escassetat i l’abundància relativa La seva obra més important és Mercantilism 1931

Afiliat al partit comunista 1921, defensà la línia estalinista contra els partidaris de Trockij Aviat ocupà càrrecs dirigents al partit membre del comitè central 1941, del Kominforn 1948, del praesidium del soviet suprem 1950 i del politburó del partit 1966 Com a ideòleg defensà un marxisme ortodox i intervingué en la lluita ideològica contra la Xina 1963, a la caiguda de Khruščov 1964 i en els conflictes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968