Resultats de la cerca

El 1914 construí, al servei de la firma Leitz, una càmera experimental que feia servir com a material verge la pellícula cinematogràfica perforada i obtenia negatius de doble grandària de la del fotograma de cinema Així creà la càmera Leica , que en el format de 24 × 36 mm marcà l’estètica de la fotografia en el període d’entreguerres L’any 1979 fou creat el premi internacional de fotografia Oskar Barnack

A partir de catorze anys fou organista a la seva ciutat natal i posteriorment s’establí a Estocolm Al conservatori de la capital sueca fou deixeble de composició de A Hallén i el 1908 es graduà com a professor de música Entre el 1906 i el 1914 fou organista a la Trefaldighetskyrka d’Estocolm i del 1914 fins a la seva mort ocupà el mateix càrrec a l’Engelbrektskyrka Exercí la docència en diferents acadèmies musicals de la ciutat i el 1926 ingressà a la Reial Acadèmia de Música de Suècia El seu catàleg, no gaire extens, inclou una òpera, Fredlös 'Fora de la llei', 1943, simfonies, poemes…

Estudià al Conservatori de Praga amb A Bennewitz, JB Förster i A Dvorák fins el 1892 Fou violinista del Quartet Txec 1891-1906 i dirigí la Filharmònica Txeca Efectuà nombroses gires com a concertista El 1906 s’establí a Viena, on dirigí la Tonkünstler-Orchester fins el 1919 Passada la Primera Guerra Mundial es convertí en director i empresari del Teatre Nacional de Bratislava, i en fundà l’Orquestra Simfònica També dirigí, des del 1926, l’emissora de ràdio local Conreà sobretot el gènere de l’opereta, amb títols com Polenblut 'Sang polonesa', 1913, Die schöne Saskia 'La bella Saskia', 1917 o…

Estudià piano a Praga amb K Hoffmeister El 1940, quan els nazis ocuparen el seu país, emigrà al Canadà S’establí a Toronto, i el 1958 fou nomenat professor de composició i teoria a la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva jubilació el 1982 El 1971 fou guardonat per l’obra From the Diary of Anne Frank 1970, considerada l’aportació més important de la música jueva al Canadà Aquesta obra és representativa del seu estil neoromàntic i la seva preocupació per les tragèdies contemporànies A diferència d’altres compositors canadencs, no s’incorporà a l'avantguarda musical, si bé el seu…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Bonn 1922 i es llicencià en teologia a la de Marburg 1924, centre on també assistí a lliçons de musicologia amb Hermann Stephani Exercí de sacerdot a Colònia 1926-32, fou vicepresident del Consell de l’Església Evangèlica 1951, organitzador del Festival de Música Religiosa Alemanya a Berlín 1937 i responsable de Nou llibre d’himnes evangèlics 1949 A partir del 1935 fou professor de música litúrgica a l’Escola Superior d’Educació Musical i de Música Religiosa de Berlín -des del 1945, Escola Superior de Música-, on esdevingué professor honorari el…

Estudià composició a Frankfurt amb E Humperdinck, mentre compaginava la seva formació com a trompa El 1889 ocupà el lloc de primer trompa a l’Òpera de Frankfurt, mentre començava a destacar com a compositor Entre el 1904 i el 1910 dirigí la Sternschen Gesangverein, activitat que compaginà amb un càrrec a la Societat Filharmònica berlinesa Després de la Primera Guerra Mundial, exercí de director convidat, especialment a Berlín, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la ciutat durant els anys 1925 i 1926 Oposat al règim nacionalsocialista, es traslladà a Tbilisi, on el 1934 fou nomenat director de…

Estudià dret, comerç, filosofia i etnologia però més tard es dedicà a la geografia física i humana Entre les seves obres escrites es destaquen Geschichte der Erdkunde ‘Història de la geografia’, 1865, Neue Probleme der vergleichenden Erdkunde ‘Nous problemes de la geografia comparada’, 1870, Physische Erdkunde ‘Geografia física’, 1879

És autor de la novella Jonny og Matilde 1919-20 i dels drames Ungen ‘El menut’, 1915, Den store Barnedapen ‘El gran bateig’, 1925, etc Conreà un realisme social de caràcter popular

Estudià especialment problemes de lògica i de filosofia de les matemàtiques des del punt de vista de la fenomenologia de Husserl

Els seus primers reculls poètics, Anatomija 1930 i Pesme ‘Cants’, 1938, reflecteixen influències surrealistes, que abandonà després de la guerra per un major realisme D’aquesta etapa són els reculls poètics Čovekov čovek ‘L’home de l’home’, 1953, Flora 1955 i Snimci ‘Foto’, 1963, i les novelles Čutnje ‘Silencis’, 1963, Tajne ‘Misteris’, 1964 i Begstva ‘Fugues’, 1966