Resultats de la cerca

Propietari d’una fàbrica tèxtil de Manchester, fundà una colònia industrial modèlica a New Lanark Recollí les seves reflexions sobre aquest experiment a Report on the County of Lanark 1824, on denuncià radicalment les conseqüències socials del liberalisme econòmic i descriví una societat ideal que, segons ell, havia de fonamentar-se en petites comunitats on les màquines fossin subordinades als homes i on tothom compartís els fruits del treball Tot i que les comunitats autogestionàries que ajudà a crear a la Gran Bretanya i a Amèrica fracassaren, les seves idees i els seus objectius foren…

Dedicà la seva vida a l’estudi dels fòssils animals i a les investigacions sobre anatomia comparada No acceptà les idees de Darwin sobre l’evolució Escriví, entre altres obres, On the Anatomy of Vertebrates 1866-68

Partidari de Cromwell, l’acompanyà a Irlanda i Escòcia, i aquell el féu vicecanceller d’Oxford 1657 Després de la restauració deixà la política —havia estat membre del parlament— tot mantenint-se fidel als principis d’independència, i predicà sovint en una església congregacional de Londres des del 1673 Escriptor prolífic i vigorós controversista, les seves obres completes foren publicades en vint-i-vuit volums el 1826

Les seves novelles Y Dreflan 1881, Rhys Lewis 1888, Enoc Huws 1891 i Gwen Tomos 1894 són un vast mirall del desenvolupament social del nord-oest de Galles i de les transformacions sofertes al començ del s XIX fins a la industrialització amb tots els fets vells i nous refosos per la religió metodista en aquesta època, salvadora de la llengua Narrador brillant i creador de personatges, fou el primer novellista gallès que anticipà la tècnica de l’anàlisi psicològica

En 1942-46 participà en el projecte Manhattan, que projectà la bomba atòmica Es doctorà a Chicago 1948 i passà a la Universitat de Califòrnia Treballà amb Emilio Segrè en el bevatró de Berkeley i aconseguiren d’obtenir l’antiprotó Ambdós reberen el premi Nobel de física el 1959

Es formà a la Royal Academy Estudià l’Alhambra de Granada, i més tard fou un dels capdavanters de la construcció prefabricada en metall Teòric influent The Grammar of Ornament , 1856, hom l’ha considerat una de les fonts de l’Art Nouveau

Fou professor a la Universitat de Princeton EUA des del 1906 i director del departament de física del King's College de Londres 1924-44 Estudià especialment l’emissió electrònica dels metalls incandescents que després fou investigada també per Saul Dushman i donà a conèixer l’equació que duu el seu nom llei de Richardson-Dushman Investigà també l’efecte fotoelèctric i l’espectre molecular de l’hidrogen Publicà The Electron Theory of Matter 1914, The Emission of Electricity from Hot Bodies 1916 i altres obres El 1928 li fou atorgat el premi Nobel de física

De jove tocà en grups de swing de l’àrea de Boston i, a la meitat dels anys quaranta, després de pertànyer a l’orquestra de Luis Russell, començà a treballar a Nova York, sobretot amb Lester Young i Charlie Parker Als anys cinquanta formà part del trio de Sarah Vaughan, i també actuà i enregistrà amb els millors músics de l’època, com ara Bud Powell, Thelonious Monk i Phineas Newborn Els anys seixanta creà el seu propi conjunt i enregistrà l’àlbum Out of the Afternoon 1962 També collaborà amb John Coltrane i Chick Corea, entre molts altres Mantingué un alt nivell creatiu durant tota la seva…

Catedràtic a la Universitat d’Oxford, codirigí la revista del partit nacionalista gallès i fundà les revistes Galles dels nens , infantil, i L’home de Lletres , les quals continuen publicant-se actualment Escriví narracions de viatges i edità clàssics gallesos

Esdevingué heroi nacional arran del ressorgiment del nacionalisme gallès dels s XIX i XX Descendent dels darrers prínceps de Powys, estigué incorporat a la gentry anglesa fins que, el 1400, es rebellà contra Enric IV Durant la revolta fou proclamat príncep de Galles i la seva autoritat fou reconeguda per França, Escòcia, i pels capitosts irlandesos Bé que fou derrotat per l’exèrcit anglès 1409, les seves tropes lluitaren fins el 1412 i refusà el perdó reial que li fou ofert el 1415