Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Enric Barbero Bonastre
Rugbi
Jugador de rugbi.
Començà a jugar a l’equip de pèrits de l’Escola Industrial de Barcelona El 1959 fitxà pel Club Esportiu Universitari, equip amb el qual jugà el Campionat de Catalunya fins el 1964 Jugava en la posició de segona línia Fou seleccionat per a jugar 2 partits amb la selecció espanyola
Marta Canosa Ferrer
Handbol
Jugadora d’handbol.
Començà a practicar aquest esport a l’Escola de Pèrits de la Universitat de Barcelona, en la posició d’extrem dret Després s’incorporà al Picadero Jockey Club de Barcelona, amb el qual jugà fins el 1970 i guanyà cinc Lligues 1964-67, 1970 Fou nomenada millor jugadora de la Lliga espanyola el 1968 Disputà quatre partits amb la selecció espanyola
Bernat Lassaleta i Perrin
Enginyer industrial.
Fou cap del laboratori de proves de la Societat Siemens Schuckert - Indústria Elèctrica des del 1910 Catedràtic de metallúrgia general i tecnologia elèctrica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, fou també professor de matemàtiques a l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i a la de Perits Industrials, ambdues de Barcelona Fou elegit 1921 acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on presentà nombroses comunicacions i treballs
Antoni Rius i Miró
Química
Químic.
Es llicencià a Barcelona 1913 i es doctorà el 1917 amb la tesi Electrólisis con corriente alterna Amplià estudis a Alemanya i a Suïssa, i en tornar-ne fou catedràtic de l’escola de perits industrials de Saragossa i de la de Madrid 1930 Collaborà amb Joan Abelló i Pascual en el camp de la indústria farmacèutica El 1940 esdevingué catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Madrid Realitzà tasques de recerca al CSIC El 1944 publicà La corrosión como fenómeno electroquímico
Rafael Janini i Janini
Literatura
Agronomia
Enginyer agrònom i escriptor.
Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles
Rafael Font de Móra i Llorens
Agronomia
Enginyer agrònom.
Estudià a Madrid Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot Dirigí, fins el 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser 1927, dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers 1933 El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions SOIVRE de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general Magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, fou autor de nombroses obres tècniques El arroz 1939, El naranjo, su cultivo, explotación y comercio 1954, etc