Resultats de la cerca

Graduada al Goodman Institute de Chicago, debutà a Broadway el 1953 Finalista dels premis teatrals Tony en tres ocasions, rebé dos Emmy pel seu treball televisiu En cinema fou nominada a l’Oscar per Hondo 1953, Summer and Smoke 1961, Sweet Bird of Youth 1962, You're a Big Boy Now 1966, Pete'n Tillie 1972, Interiors 1978 i The Pope of Greenwich Village 1984 Obtingué l’estaueta per The Trip to Bountiful 1985

Servidor d’Enric de Borbó, després d’una sèrie d’aventures ho fou del duc d’Orleans i del duc de Guisa Sobresortí en poesia, amb obres com ara Plaintes d’Acante 1633, Les amours de Tristan 1638, Les vers heroïques 1648, etc, i sobretot en teatre, com les tragèdies Marianne 1636, La mort de Sénèque, la mort de Crispe 1645, la comèdia Le parasite 1653, etc En prosa deixà una novella autobiogràfica, Le page disgracié 1642

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció

Actor de teatre des del 1948 i de cinema des del 1955 Guanyà un Oscar per The Fortune Cookie 1966, de B Wilder Formant una parella còmica amb Jack Lemmon, interpretà The Odd Couple 1968, de G Sacks, The Front Page 1974, també de B Wilder, Grumpy old Men 1993, de D Petrie, etc Altres films seus són Pete'n Tillie 1972, de M Ritt, Charley Warrick 1973, de D Siegel, Pirates 1986, de R Polanski, Hanging up 2000, de D Keaton, etc El 1960 realitzà el film Gangster Story

Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat

Realitzà principalment films sobre la Primera Guerra Mundial — All Quiet on The Western Front 1930 basat en la novella de Remarque Im Westen nichts neues , Hell’s Angels 1930— i també sobre la Segona Guerra Mundial —el notable documental Report from Russia 1942, The Edge of Darkness 1942, The North Star 1943 Dirigí també films sobre la societat nord-americana — The Racket 1929, Front Page 1931— o basats en obres literàries Rain 1932 sobre la novella homònima de Maugham, Of Mice and Men 1939 sobre la novella homònima de Steinbeck i Mutiny on the Bounty 1963

Estudià piano amb la seva mare El 1924 anà a Nova York i conegué els millors pianistes de l’època, especialment James P Johnson i Fats Waller Aquest últim li donà classes informals i l’introduí en la tècnica de l’orgue Mentrestant, treballà a cabarets de Harlem com a pianista i director musical de cantants de blues i d’espectacles de dansa i teatre El 1927, durant una de les gires d’aquestes formacions, l’orquestra es dissolgué a Kansas City Basie romangué en aquesta ciutat i, poc després, entrà als Blue Devils de Walter Page Dos anys més tard s’integrà a la Bennie Moten’s Kansas…

Poeta, crítica, narradora i assagista, guanyadora de diversos premis Lillian Smith, Front Page, Townsend, etc, participà activament en el moviment dels drets civils dels anys seixanta El 1984 fundà la seva pròpia editorial, Wild Trees Press Destaquen les novelles Meridian 1976, The Color Purple premi Pulitzer 1983, The Temple of My Familiar 1989 i By the Light of My Father's Smile 1998 els contes de In Love and Trouble 1973 i You Can't Keep a Good Woman Down 1982 els reculls poètics Revolutionary Petunias 1973 i Horses Make a Landscape Look More Beautiful 1984, i els assaigs In Search of Our…

Deixeble de F Page a la Universitat de Victoria, estudià amb O Messiaen al Conservatori de París 1963-64 i amb BA Zimmermann i H Eimert a la Hochschule für Musik de Colònia De nou a Nova Zelanda s’inicià com a compositor de bandes sonores, i posteriorment s’interessà per la música electrònica El 1969 es traslladà a Anglaterra, on s’ha especialitzat com a crític i estudiós de la relació entre música, tecnologia, filosofia i ciència Ha impartit classes a la Universitat de Surrey, i el 1997 fou nomenat professor del Savannah College of Art and Design de Geòrgia, als Estats Units En…

Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’…