Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Omar Paixà
Història
Militar
Nom amb què és conegut Mihailo-Mića Latas, militar turc d’origen croat.
Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56
Zaġlul Paixà
Història
Política
Polític egipci.
Advocat Organitzà 1919 la delegació wafd per a demanar la fi del protectorat britànic egipci, i fundà el partit nacionalista del mateix nom Wafd Deportat a les Seychelles 1921-23, el 1924, amb el triomf electoral del seu partit, fou elegit primer ministre
Nahhas Paixà
Història
Polític egipci.
Des del 1927 encapçalà el partit nacionalista wafd Cap del govern 1928 i 1929-30 i primer ministre 1936 i 1942-44, tingué un paper important en la consecució del tractat d’aliança angloegipci 1936 i presidí la constitució de la lliga d’estats àrabs 1944 Obligat per Faruk a dimitir 1944, tornà al poder amb motiu del triomf del seu partit 1950 Després del cop d’estat del 1952 es retirà de la vida política
Essad Paixà
Història
Militar
Política
Polític i militar albanès.
El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat
Midḥat Paixà
Història
Estadista otomà.
Exercí importants funcions administratves a Síria, Rumèlia i Bulgària 1857 Nomenat visir 1861, organitzà el consell d’estat 1868 i fou governador de Bagdad 1869 i gran visir 1872 Acusat de la deposició i l’assassinat d’Abdülaziz 1876, fou deportat i executat
Rustem Paixà
Historiografia
Funcionari d’estat i historiador turc.
Fou governador del vilayet d’Anatòlia, visir 1539 i gran visir 1544 de Solimà el Magnífic Hom considera el seu visirat com l’inici de la corrupció administrativa otomana
Alí Paixà
Història
Estadista turc, de nom veritable Mehmet Emin.
Fou ambaixador a Londres 1841, gran visir en nombroses ocasions des del 1852 fins a la seva mort i president del consell de Tanzīmāt 1854 Féu importants reformes administratives, financeres i judicials El 1856 signà el tractat de París, que posà fi a la Guerra de Crimea
Fuad Paixà
Història
Estadista turc.
Fou cinc vegades ministre d’afers estrangers, delegat de l’imperi a la conferència de París 1851, president del consell de reforma Tanzimat i gran visir 1861-66 Partidari de l’occidentalització, és l’autor de la primera gramàtica moderna del turc Kavaid-i Osmaniye , 1851
Ibrāhīm Paixà
Història
Virrei d’Egipte (1848).
Fill de Muḥammad ‘Alī , fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà 1819 després de la presa d’Al-Dir’iyya Collaborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada 1824 per la Porta contra els independentistes grecs presa de Mesolóngion, 1826 tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim 1827 tornà a Egipte Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana convenció de Kūtahiya, 1833 però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres 1840 fou obligat a retirar-se Amb l’abdicació…
Enver Paixà
Història
Militar
Política
General i polític turc.
Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita