Resultats de la cerca

Aconseguí una certa anomenada com a retratista i fou convidada a la cort de Felip II de Castella 1559, on fou influïda per l’escola espanyola Exercí influència sobre Anton van Dyck, que la conegué A la seva vellesa quedà cega Hi ha obres seves als museus de Florència, Londres, Madrid, Nàpols, Roma, Zuric, Viena, etc

Conreà el gènere festiu Adquirí popularitat amb Vida de San Benito de Palermo ~1746 Escriví per al teatre peces breus i la comèdia Llámenla como quisieren ~1746

Franciscà i examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios Convencé Jaume Aixelà i Gassol perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo Girona, 1757 en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació

Fou membre del Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà set Lligues 1992-98, dues Copes de la Reina 1997, 1998 i disputà tres finals de la Copa d’Europa 1996, 1997, 1998 El 1999 marxà a Itàlia i jugà amb el Gifa Città di Palermo En el període 1994-99 fou seixanta-una vegades internacional amb Espanya, i disputà tres Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits en bronze 1997, argent 1998 i or 1999

S’inicià el 1967 a la Unió Esportiva Horta Formà parella artística amb el seu germà Carlos, i pujà al podi de totes les competicions estatals en què participaren Guanyà set medalles d’or al Campionat d’Espanya de primera categoria 1976-83 en l’especialitat de parelles Participà en sis Campionats del Món i en sis d’Europa En aquests darrers assolí dues medalles de bronze 1978, 1982 També fou subcampiona de la Copa d’Europa 1978 i guanyadora del Trofeu Internacional de Lido-Venècia i de Palermo 1978 Fou entrenadora internacional de parelles i individuals

Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller 1978, Bandoneon 1980,…

Ordenat el 1937, exercí en diferents parròquies de Nova York La seva aportació historiogràfica s’ha centrat en diversos estudis hagiogràfics i panegírics, a més d’alguns treballs sobre centres religiosos De la seva obra destaquen El Rd P Antonio Ripoll fundador de la tercera orden regular de San Francisco en Mallorca y restaurador de la misma en España 1943, Panegíric de la Mare de Déu de Lloseta 1981, Notas históricas sobre el colegio de Nuestra Señora de los Ángeles , La Porciúncula , Una iglesia pionera ensayo histórico sobre la parroquia de San Benito de Palermo, en la…

S’inicià el 1967 a la Unió Esportiva Horta Formà parella artística amb la seva germana Olga, i pujà al podi de totes les competicions estatals en què participaren Guanyà set medalles d’or al Campionat d’Espanya de primera categoria 1976-83 en l’especialitat de parelles En l’àmbit internacional, participà en sis Campionats del Món i en sis d’Europa on assolí dues medalles de bronze 1978, 1982 També fou subcampió de la Copa d’Europa 1978 i vencedor del Trofeu Internacional de Lido-Venècia i de Palermo 1978 Com a entrenador, aconseguí nombrosos podis en múltiples Campionats del Món…

Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’…

És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als…