Resultats de la cerca

Fill de pares d’origen libanès, estudià enginyeria a la Universidad Autónoma de México A mitjan anys seixanta posseïa ja una considerable fortuna, però el seu ascens tingué lloc al principi de la dècada dels vuitanta quan, en un moment de crisi general a Llatinoamèrica, adquirí diverses grans empreses a baix preu que transformà i convertí en rendibles L’any 1990 fundà el conglomerat d’empreses Group Carso i adquirí Telmex, empresa pública de telefonia fixa mexicana privatitzada Posteriorment creà la filial de Telmex, América Móvil 2000, una de les primeres empreses de telefonia mòbil que…

A un any i mig es traslladà a Badajoz, on començà a fer gimnàstica el 1990 i desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva Fou campiona olímpica de conjunts a Atlanta el 1996 i tres vegades campiona del món 1995 i 1996 en l’exercici de tres pilotes i dues cintes, i el 1998 en l’exercici de tres cintes i dos cèrcols Guanyà tres medalles d’or i quatre de plata en tres participacions en els Campionats del Món entre el 1995 i el 1998 En els Campionats d’Europa guanyà dues plates i quatre bronzes en tres participacions entre el 1995 i el 1999 Es retirà l’any 1999 Entre…

Conegut com Búfalo Gil En motos ha estat campió d’Espanya d’enduro 1987 i de raids 1994, subcampió del món per equips d’enduro 1985 i guanyador de la Baja Aragón 1987, 1993 En cotxes, guanyà la Copa Suzuki 2000 Suma onze participacions al Ralli Dakar, set en motos, tres en cotxes i una en camió

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià

Destacà en els campionats del món del 1998, en què guanyà set medalles en set participacions, entre les quals l’or en les proves de 100 i 200 m papallona Fou el primer nedador que baixà dels 52 s en la prova de 100 m papallona Aconseguí tres medalles en els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 Formà part dels equips australians que guanyaren l’or en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 200 En totes dues bateren el rècord mundial amb uns temps de 70705 m en els 4 × 200 i 31367 m en els 4 × 100 Individualment, aconseguí la medalla d’argent en 100 m papallona

Formà part de l’Aigüestoses Club de Dards i posteriorment passà al CE Dards Sant Andreu de la Barca En el seu palmarès destaquen les participacions en el Campionat de Catalunya, amb un títol de campiona 2009, un subcampionat 2008 i un tercer lloc 2008 en categoria individual, i en parelles femenines, dos campionats 2008, 2010 i una segona posició 2009 Ha participat en el 31è Dutch Darts Open, i arribà a la final del quadrant, en el Campionat Nacional FEDE, disputat a València, i en el 4t Open SDC, disputat a Sant Boi 2011, entre altres competicions Formà part de la selecció…

Fou campió de Catalunya 1981, 1986, 1989 i d’Espanya 1986 del concurs general, en el qual també fou subcampió 1982, 1984, 1988 i tercer classificat 1983 També aconseguí diversos títols estatals per aparells És el gimnasta amb més participacions nou al Memorial Blume En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els Campionats del Món 1983, 1987 i els Campionats d’Europa 1987 Aconseguí una medalla de plata 1983 i una de bronze 1987 per equips als Jocs Mediterranis El 1987 es llicencià en medicina i cirurgia general i s’especialitzà en medicina esportiva, ortopèdia i…

Des-prés de passar per l’Hospitalet 1994-95 i l’Espanyol B 1995-97, s’incorporà al primer equip blanc-i-blau 1997-2001 i disputà 130 partits, fent les funcions de migcampista organitzador Posteriorment, fitxà pel Deportivo de La Coruña 2001-10 i la UD Llevant 2010-11, i completà un total de 418 partits i 34 gols a primera divisió Guanyà la Copa del Rei 2000, 2002 i la Supercopa d’Espanya 2002 Internacional amb Espanya en onze ocasions, l’any 2013 era el jugador que havia disputat més partits amb la selecció catalana, amb 16 participacions Fou entrenador…

Estudià violí, composició i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal El 1952 fou assistent de B Paumgartner al Festival de Salzburg Atret per la música italiana clàssica i barroca, enregistrà la integral de la música sacra d’A Vivaldi, de qui també donà a conèixer nombroses òperes El 1979 dirigí la primera versió revisada de l’òpera Tito Manlio del compositor venecià a la Piccola Scala de Milà Recuperà nombroses obres d’autors com J Haydn, WA Mozart o G Rossini, a més de D Cimarosa, de qui reestrenà el Rèquiem Com a musicòleg dugué a terme una intensa tasca amb…

Professional des de l’any 1944, destacà com a gran corredor en resultar campió d’Espanya 1948 —campionat que, al llarg de la seva carrera, guanyà en les modalitats per regions 1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1960, de muntanya 1947, 1948, 1949, de velocitat 1949, 1951, 1957, 1959-62 i de pista americana 1952 El 1948 també guanyà el Gran Premi Marca de ciclisme El 1952 fou el guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 1955, del Grand Prix Midi Libre, a França Des d’aleshores es convertí en una figura internacional El 1957 guanyà la cursa Milà-San Remo, victòria que repetí el 1959,…