Resultats de la cerca

Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera Conreà el gènere historicoanecdòtic Mosqueters jugant a escacs i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98 Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura Es retirà a Cullera el 1906, on cristallitzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla, però generalment amb un grau…

Deixebla de CCorot 1862-68, assimilà les seves influències fins el 1874 Cacera de papallones , 1874, coll particular, París Des del 1868 fou deixebla i model d’EManet, de qui esdevingué més tard cunyada, i fou progressivament influïda per aquest El bressol , 1873, Musée d’Orsay, París Bé que el seu estil propi s’estabilitzà entre el 1877 i el 1879 Dona al tocador , 1879, Musée d’Orsay, a partir del 1880 rebé la influència d’ARenoir El cirerer , 1891, coll particular, París Des del 1874 prengué part en totes les exposicions impressionistes i compartí totes les…

Installat a Londres des del 1806, exposà a la Royal Academy des del 1811 Famós aviat pel seu Josuè manant al sol d’aturar-se a Gabaon 1816 United Grand Lodge of England, es convertí ben aviat en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats Sadak a la recerca de les aigües de l’oblit, 1812 Southampton Art Gallery, que culminaren en les seves grans pintures El gran dia de la seva ira 1852 Londres, Tate Gallery, Judici Final 1853 coll particular i La plana del Cel 1853 coll particular S'inspirà també en temes espectaculars de l’…

Estudià les alteracions cromosòmiques que determinen defectes congènits, en particular el mongolisme

Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural Estudià sobretot els coleòpters, en particular els dels gèneres Cychrus, Carabus i Calosoma , dels quals aplegà una important collecció

Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics

Autor del retaule en alt relleu d’alabastre del cor de la capella de Sant Antoni del castell de Santa Pau Garrotxa, obra signada i datada el 1340 Barcelona, coll particular

Es doctorà a la Universitat de València Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti 1661, en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular

És autor d’ Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular 1841-45, font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola

Governà amb el seu pare almenys des del setembre del 947 Deixà el seu patrimoni particular al monestir de Gerri de la Sal No sembla haver-se casat ni haver tingut descendència