Resultats de la cerca

La seva poesia mostra la influència d’Edmund Spenser, i ell, per part seva, influí, en un grau menor, en John Milton i en John Keats És conegut, sobretot, per Britannia's Pastorals ‘Les pastorals de Britània’, 1613-16 i The Shepherd’s Pipe ‘La gaita del pastor’, 1614

Després d’una estada a Itàlia 1642-45 tornà al seu país, on pintà sobretot escenes pastorals amb motius italians

Durant l’ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l’acceptació d’aquest

Defensor de l’hesicasme, canonitzà Gregori Palamàs S'alià amb els occidentals contra el perill turc, però fou enemic de la unió Deixà escrits teològics i pastorals

Publicà tres opuscles polèmics sobre les pastorals del bisbe Fèlix Torres i Amat, entre els quals Algunas serias reflexiones sobre Jesucristo y sobre la carta pastoral del Ilmo Sr Don Félix Torres Amat, obispo de Astorga 1842

Estudià al seminari de Girona i es doctorà en teologia a València 1862 Fou bisbe de Lleida 1875-89 i arquebisbe de Tarragona 1889-1911 Publicà diverses pastorals, entre les quals Carta pastoral sobre la masonería 1898

Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…

Estudià a València i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons De nou a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola Publicà diverses pastorals

De jove anà a residir al Brasil, on fou ordenat de sacerdot el 1869 Fou bisbe d’Olinda 1892-94 i arquebisbe de Rio de Janeiro 1894-97 Publicà estudis de tema religiós i redactà pastorals, preocupat per les desigualtats socials del Brasil

Participà en el concili de Trento i propugnà una reforma eclesiàstica, però dins la línia ortodoxa Escriví poesia amorosa Lusus pastorales , ‘Jocs pastorals’, publicats a Carmina quinque illustrium poetarum , 1552, d’inspiració bíblica Paraphrasis in triginta Psalmos , 1546 i religiosa De rebus divinis carmina, 1551