Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Cecília
Música
Santa i màrtir cristiana, patrona dels músics i venerada a Roma des del segle V.
Segons la tradició cristiana, Cecília fou casada, el 232, amb el noble Valerià, que es convertí al cristianisme i respectà la voluntat de la seva esposa de restar verge Descobert com a cristià, el matrimoni fou martiritzat a Roma Amb tot, no hi ha constància històrica de l’existència del personatge Les darreres opinions suggereixen que, al segle V, algun membre de la família Cecília donà una casa perquè fos utilitzada com a església, i d’aquí devia sorgir la llegenda de la santa Thomas Connolly ha suggerit la identificació de Cecília amb Bona Dea Restituta , deessa romana guaridora de la…
Genoveva
Cristianisme
Patrona de París, d’historicitat incerta.
La llegenda la presenta com una penitent que salvà la ciutat durant la incursió dels huns del 451 Passa com a fundadora de l’abadia de Saint-Denis, i el seu nom resta vinculat a una altra fundació parisenca, Sainte-Geneviève, en un altre temps de canonges regulars La seva festa se celebra el 3 de gener
Pascual Bergadà Rechaule
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra D’ascendència noble, fou cavaller de l’orde de Montesa, del qual fou tresorer Firmava amb el nom Pascual Ruiz de Corella perquè una herència l’obligà a portar aquest cognom És autor d’una dotzena de poesies festives i encomiàstiques en castellà, algunes de les quals s’han perdut Collaborà en les festes centenàries de sant Vicent Ferrer amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia 1755 Escriví també la comèdia El amparo universal y patrona de Valencia , l’ Entremés nuevo de ciega i el sainet La crítica discreta y el crítico socarrón 1752, que…
,
Bàrbara

Santa Bàrbara en una pintura al tremp i oli sobre fusta provinent de la capella de Santa Maria de la Pietat de Vic (1516)
Museu Episcopal de Vic
Cristianisme
Màrtir cristiana de la qual són coneguts únicament el nom i el martiri.
Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre
Domènec Ignasi de Bòria i de Llinars
Cristianisme
Dominicà (1734) i professor de teologia al convent de santa Caterina de Barcelona.
S'enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada 1779, i novament sota el pseudònim de S Padrós y Riera 1787 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1737
Escolàstica
Cristianisme
Religiosa.
Fundà un monestir de dones a Piumarola, prop de Montecassino, on el seu germà sant Benet n'havia fundat un d’homes És patrona de Vic, on hom pretenia de posseir un peu de la santa La seva festa se celebra el 10 de febrer
Rosa de Lima
Cristianisme
Mística peruana.
D’ascendència criolla i de nom Isabel Flores, hom l’anomenà Rosa a causa de la seva bellesa Terciària dominicana 1606, visqué a casa seva una vida de pregària i mortificació Primera de les santes americanes, fou canonitzada el 1671 i declarada patrona de les Amèriques La seva festa se celebra el 23 d’agost
Cecili Gasòliba Carbonell
Vela
Regatista.
Fou un dels introductors de la classe star i de la hispània Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, és autor de Vela , el primer tractat de vela escrit i publicat a Espanya l’any 1916, en castellà La seva filla Maria fou pionera de la vela femenina catalana i probablement fou la primera dona patrona d’un iot de competició
Àgata

Santa Àgata, pintura al tremp de mestre del Burgo de Osma
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir.
Fou molt venerada al segle V Les actes del seu martiri, escrites al segle VI, són llegendàries La festa que l’Església Catòlica celebra assolí alguna importància a les comarques occidentals del Principat, on era considerada patrona de les dones Les cerimònies populars celebrades amb aquest motiu eren anomenades, sovint, festa de les dones Se celebra la festa el dia 5 de febrer
Roser Pecanins Vallès
Esport general
Dirigent d’esport adaptat.
El 1990 fundà la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, que presidí fins l’any 2005 Durant el seu mandat es passà de quatre a vint-i-quatre clubs inscrits Posteriorment fou nomenada presidenta honorífica També fou cofundadora i patrona de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral És membre de l’Associació Esclat des del 1997 i responsable de la comissió d’esports Des del 2008 s’organitza a Cornellà de Llobregat el Trofeu Internacional de Boccia Roser Pecanins