Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a les universitats de Barcelona 1386-91, de Lleida 1391-95 i de París 1395-1408, on explicà lletres sagrades Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara…

Fou un naturalista radical i agressiu, tant en la seva actitud política com en la seva obra literària És autor de Lieder eines Sünders ‘Cants d’un pecador’, 1887 i de la novella Adam Mensch ‘L’home Adam’, 1889, a causa de la qual fou processat

Contra uns interlocutors que defensen la doctrina que el just és lliure del mal i el pecador hi és castigat, Job sosté la seva justícia Job, que perd els béns i la família i és reduït a nafra viva, ha estat sempre el prototip de l’home pacient

Fou mestre de capella de Sant Martí de València El 1717 passà a Madrid com a organista del convent de les Señoras Descalzas Més tard fou mestre de capella de la seu de Palma Mallorca Compongué, entre altres obres, un Domine ad adjuvandum meum per a dotze veus amb acompanyament instrumental i l’oratori La conversión de un pecador 1719

Fill de Sapor III, menà una política intelligent per desfer-se del poder dels mags i parà la persecució contra els cristians, la qual cosa li valgué d’ésser anomenat bazāgar ‘el pecador’ pels mags i d’ésser lloat pels cristians Lluità enèrgicament contra la noblesa, i visqué en pau amb l’imperi Romà Sembla que fou assassinat a Khorāsān, i fou succeït per Bahrām V, un dels seus fills

Jesuïta missioner, fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma 1677 i la missió de l’Orinoco a Nova Granada 1678 fou assassinat pels indígenes Publicà Razones para convencer al pecador Barcelona s d i obtingué un gran èxit editorial a Catalunya amb Casos raros de la confessió 1a ed Palma 1670, nou reedicions fins al s XIX, traducció d’una obra castellana impresa a València el 1656 Se li atribueixen unes Profecies per als anys 1668-1720, prohibides per la Inquisició el 1706

Contemporani de Wajda, Kawalerowicz i Munk, en la seva producció predominen les adaptacions literàries Rekopis znaleziony w Saragossie ‘El manuscrit trobat a Saragossa’, 1964, a partir de l’obra de JPotocki premiat als festivals d’Edimburg, 1965, Sant Sebastià, 1965 i Sitges, 1969, Sanatorium pod Klepsydrą ‘El sanatori de la Clepsidra’, 1973, premi especial de Canes, Nieciekawa historia ‘Una història sense importància’, 1982, Pismak ‘L’escriptor’, 1984, Osobisty pamietnik grzesznika ‘Diari íntim d’un pecador’, 1985 i Niezwykla prodroz Baltazara Kobera ‘Les tribulacions de…

Estudià teologia i lleis a Salamanca Monjo agustí 1522, fou predicador de Carles V i conseller de Felip II Gaudí d’un gran prestigi com a predicador i asceta i ha estat considerat l’iniciador de la literatura asceticomística castellana Entre les seves nombroses obres cal esmentar Las siete palabras que la Virgen Santísima Nuestra Señora habló 1556, Historia de la suavidad de Dios y epistolario cristiano para todos los estados 1567, Las confesiones del pecador fray Alonso de Orozco publicada el 1601 i De nueve nombres de Cristo publicada el 1888 El 1882 fou beatificat per Lleó XIII

Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic El Radical  i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració…

Possiblement fou escolà de cant de la seu valenciana al voltant del 1680 Format musicalment amb Antoni Teodor Ortells, fou organista de l’església parroquial dels Sants Joans i, en 1689-1712, de l’església de Sant Martí, ambdues a València L’any 1714 esdevingué mestre de capella de Sant Martí, càrrec que ocupà fins el 1717 Aquest any fou nomenat organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid Compongué diversos oratoris, entre els quals hi ha La Conversión de un pecador 1703, que s’interpretà a la Congregació de Sant Felip Neri de València el 1718, i a la de Palma l’any…