Resultats de la cerca

Publicà un atles, Theatrum Orbis Terrarum 1570, primera edició i que s’anà repetint, amb inclusió de nous mapes, fins l’any 1612, que es publicà la darrera, que comprenia mapes, realitzats amb la collaboració de diversos cartògrafs i geògrafs Una secció d’aquest atles inclou la Hispaniae novae sive magnae, recens et vera descriptio , on figuren mapes del País Valencià i del Principat de Catalunya aquest representat com un territori rectangular, amb les cares estretes a l’Ebre i als Pirineus, i que serví de base a altres cartògrafs cartografia a partir del 1580 i al llarg del s XVII Publicà…

És un dels fundadors de la moderna geografia espanyola, preocupat per la definició i localització de les grans regions naturals de la península Ibèrica Entre les seves obres es destaquen Resumen Fisiográfico de la Península Ibérica 1922, Ensayo acerca de las regiones naturales de la Península Ibérica 1922 i Regiones naturales de España 1943, ampliació de l’obra anterior

Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el nomenà mestre de la capella reial Rebé alguns beneficis eclesiàstics, però els perdé en…

Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona

És autor del cadiratge baix de la catedral de Toledo, amb relleus que representen la guerra de Granada 1489-94 Vers el 1498 començà el cadiratge de la catedral de Plasència, amb relleus de figures grotesques, que ironitzen la societat del seu temps El cadiratge de la catedral de Ciudad Rodrigo fou fet, majorment, pels seus deixebles La seva obra té dues influències, l’alemanya en la temàtica i la flamenca en l’estil, i és un pas del gòtic vers el Renaixement

És el creador d’una metodologia d’estudi original dins el camp de la geografia del paisatge Gran coneixedor de la península Ibèrica, escriví, entre altres obres, Portugal 1932-37 i Die Iberische Halbinsel ‘La península Ibèrica’, 1964

Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1986, hi exerceix la docència des del 1984, a partir del 1997 com a catedràtic de prehistòria Ha centrat la seva investigació en l’estudi del procés de neolitització de la península Ibèrica i l’inici de la complexificació social en l’edat del bronze Entre les seves publicacions cal destacar El vaso campaniforme en el País Valenciano 1984, La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la península ibérica 1989, Al oeste del edén las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea…

Catedràtic de prehistòria de la Universidad Complutense de Madrid 1996, ha centrat la seva recerca en l’estudi de la cultura dels camps d’urnes a la península Ibèrica i en la renovació teòrica i metodològica de la disciplina arqueològica Entre les seves publicacions destaca Los campos de urnas del NE de la Península Ibérica 1985

Collaborà amb Cortés en la conquesta de Mèxic i fou el seu defensor a la Península El 1530 li fou concedida la conquesta i el poblament de les terres compreses entre el Marañón i la governació dels Welser Veneçuela Fundà San Miguel de Pavía 1531, remuntà l’Orinoco amb l’intent d’arribar a Eldorado, però fou fet presoner a Cubagua Morí durant el retorn a la península Ibèrica

General de Sisebut, fou elegit en morir el fill d’aquest, Recared II lluità contra els bascs i càntabres, expulsà els bizantins i dominà quasi tota la península Ibèrica Organitzà i millorà l’administració de justícia Isidor de Sevilla l’anomenà “pare dels pobres” Associà al tron el fill Ricimer i governà amb la collaboració de la muller, Teodora, i del germà, Geila Esdevingué un tirà i reprimí durament les conspiracions per això es veié odiat i abandonat Enderrocat per Sisenand, duc de Septimània, que tingué el suport franc, fou expulsat de la península Ibèrica