Resultats de la cerca

Abans havia estat canonge de la seu de Saragossa Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1454-65, 1466-80 El papa Calixt III el nomenà general de les galeres que envià contra els turcs Participà en la guerra contra Joan II, primer al costat del príncep Carles de Viana, però aviat es passà al bàndol del rei Joan II, el qual serví fent una guerra implacable als enemics del rei a les contrades de Tarragona i de Tortosa El 1463, sota la seva protecció, es constituí una diputació del general reialista, formada per un sol diputat, Benet de Saportella 1463 El 1468 hostatjà el rei i…

Vida i obra Ingressà en l’orde dominicà a instàncies de Vicent Ferrer, com afirma en una poesia dedicada a fer l’elogi d’aquest La seva producció s’inicià, vers el 1453, amb unes Laors de la creu escrites per concórrer a un certamen literari barceloní a favor de la projectada croada contra Constantinoble Estigué molt vinculat al príncep Carles de Viana, al qual, quan fou empresonat al castell de Morella febrer del 1460, adreçà una lletra consolatòria en retòrica i solemne prosa Un any després escriví unes violentes cobles, de fet un autèntic sirventès, contra els defensors joanistes del…

Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya-Aragó, el qual ell acompanyà a la batalla de Las Navas de Tolosa Ambaixador prop d’Innocenci III per a sollicitar la seva intervenció en la crisi plantejada per la successió de Jaume I, li fou encomanat el govern d’Aragó, des de l’Ebre fins als Pirineus per designació papal, formà part del consell de regència, i fou majordom el 1218 Amb els seus germans, Sancho, bisbe de Saragossa, i Pelegrín, majordom l’any 1217, dominant Sobrarb, Bolea i Loarre, que li havia empenyorat Pere I, formava un dels bàndols de les faccions nobiliàries A Tauste, que tenia…

Convertit al cristianisme, fou apadrinat el 1106 per Alfons I el Bataller, de qui era metge personal Viatjà a Anglaterra, on obtingueren ressò els seus coneixements científics, avui perduts Considerat com un dels introductors de la cultura oriental a la cristiandat, la seva collecció d’apòlegs Disciplina clericalis , en llatí, fou molt traduïda i és el punt de partida conegut d’aquest gènere

Mantingué correspondència amb Lluís Vives i amb Erasme Autor de Silva de varia lección 1540, que influí en Mateo Alemán, Cervantes i Montaigne També escriví Historia imperial i cesárea 1545, la incompleta Historia de Carlos V 1548 i uns Coloquios 1547

El 1944 fou un dels impulsors de la Penya Solera Vinculat al Futbol Club Barcelona, del qual fou secretari durant la dècada de 1960, formà part de la Comissió Organitzadora dels Actes d’Inauguració del Camp Nou junt amb Nicolau Casaus Dirigí la revista Barça i controlà l’arxiu i la documentació del club Creà i dirigí el Museu del FC Barcelona 1982-84 Publicà Barça, Barça, Barça Història del CF Barcelona 1974 i Història del Barça Una trajectòria triomfant 1899-1986 1986

Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca

Participà en els viatges colombins i, juntament amb Cristóbal Guerra, organitzà una expedició 1499 que recorregué la costa veneçolana i anà a l’illa Margarita i a Cumaná, on intercanvià or i perles amb els indis, fet que convertí la seva expedició en la més fructífera de l’època El 1500, en tornar a la península Ibèrica, fou acusat de frau

Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València 1458-69 Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs Fidel al rei en esclatar la guerra de la generalitat de Catalunya contra ell, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana El 1461 portà pres a Xàtiva Juan de Beaumont y Curten , capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó

Residí a Segòvia Escriví un Decir sobre el amor, influït per Dant, i composicions de caràcter moral i satíric Decires contra la pobreza, Del día de Juicio, Siete pecados mortales, Discursos de los doce estados del mundo La inquisició censurà Los siete salmos penitenciales, una de les seves obres millors També és autor de La gaya de Segovia o Silva copiosísima de consonantes para alivio de trovadores, imitació del Llibre de concordances de Jaume Marc