Resultats de la cerca

S'especialitzà en microlepidòpters presents a Catalunya, dels quals n'aplegà uns 8 000 exemplars, pertanyents a unes 850 espècies diferents D’ençà del 1980 fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia Publicà diversos articles de l’especialitat

Les seves nou composicions conservades, pertanyents al trobar clus, segueixen la temàtica moralitzadora i satírica de Marcabrú, marcades pel mateix ressentiment social La poesia amorosa, per contra, és d’una frescor i d’una originalitat notables Cal destacar el sirventès contra Pere d’Alvèrnia, en el qual l’acusa de vanitós i de poeta fictici

El lèxic Suda li atribueix el recull de Glosses , en tres llibres, i quatre llibres de Poesies diverses Hom conserva d’ell l’inici de cants dedicats als déus en metres lírics i alguns fragments èpics, així com vuit epigrames, que formen part de l' Antologia palatina Actualment, tres composicions pertanyents al gènere anomenat technopaegnia són considerades obra d’aquest poeta erudit, i també rar i difícil pel lèxic que empra

Entusiasta de la cultura europea, sobretot de la francesa, que influí sobre la seva obra, la difongué a través del diari Servet-i-Fünün , amb l’ajut d’un grup d’intellectuals pertanyents, com ell, a la “nova literatura” De la seva producció cal destacar Bir olünün defteri ‘Diari d’un home mort’, 1889, Ferdi ve şürekâsi ‘Ferdi i companyia’, 1894, Mavi ve siyah ‘El blau i el negre’, 1897 i sobretot Aşk-i memnu’ ‘L’amor prohibit’, 1900

Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona…

Inicià la seva carrera professional com a organista a Totnes el 1781 i, poc després, es traslladà a Londres per començar-hi a treballar com a compositor d’obres per als teatres de la capital, especialment el Covent Garden El 1792 treballà com a organista de Saint Martin Ludgate Del 1803 al 1815 estigué vinculat al Sadler’s Wells Aquatic Theatre, on s’escenificaren els anomenats " aqua dramas ", espectacles aquàtics d’acció representats sobre un embassament d’aigua real Compongué obres de música lleugera per a l’escena, sovint pertanyents als gèneres anomenats burletta o ballet…

Féu estudis dels indis serranos , zuni, cotxiti i pima aquests tres darrers pertanyents al grup pueblo Bàsicament n'estudià els patrons culturals, i resumí la seva recerca en el famós llibre Patterns of Culture ‘Patrons culturals’, 1934 Posteriorment dedicà l’atenció als pobles europeus i asiàtics El seu estudi de la cultura japonesa fou publicat amb el nom de The Chrysanthemum and the Sword ‘El crisantem i l’espasa’, 1946 Aquest llibre causà bastant d’efecte sobre les autoritats nord-americanes, per tal com les ajudà a comprendre la cultura, els valors i la mentalitat dels…

Combinà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal amb els de ciències polítiques i dret Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació musical a Milà, Berlín i Viena S’especialitzà en la música francesa del segle XX, especialment d’autors pertanyents al Grup dels Sis Alguns compositors li dedicaren obres, com per exemple el Concert per a baríton , de G Tailleferre El 1953 es traslladà a Suïssa, on cantà Don Giovanni a Lucerna A partir del 1960, obligat a abandonar les activitats com a intèrpret a causa d’una greu malaltia, prosseguí la seva…

El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les…

Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’,…