Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Àngel Josep Baixeras

Àngel Josep Baixeras
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la…
Manuel Veiga i Giménez
Literatura catalana
Dramaturg i actor.
Com a autor, ha conreat el teatre amb les obres El darrer esclat 1991, Jar 1992, La mort dins una baralla de naips 1996, premi Salvador Espriu 1995, Tempesta de neu 1996, premi SGAE 1995, Una hora de felicitat 1997, Recreo 1998, premi SGAE 1997 i 16000 pessetes 2005 També ha actuat en cinema, teatre i televisió
Toribi Duran i Garrigolas
Oficis manuals
Filantrop i industrial.
Feu fortuna a Amèrica, i en morir deixà mig milió de pessetes per a l’erecció, a Gràcia Barcelona, de l’Asil Duran, un reformatori per a nois 1890 confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula Els internats hi podien aprendre un ofici molts d’ells treballaven per a la Impremta Altés en uns tallers construïts expressament El 1941 l’asil fou traslladat a la Bonanova També llegà una quantitat per a construir l’Asil Duran de Castelló d’Empúries 1898
Julio César Benítez Amoedo
Futbol
Futbolista.
Debutà amb el Racing de Montevideo i arribà al futbol espanyol la temporada 1959-60 després de fitxar pel Valladolid Posteriorment ingressà a les files del Saragossa S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 1961 El seu traspàs, nou milions de pessetes, fou un dels més costosos d’aquella època En un principi ocupà la posició de centrecampista, però amb l’arribada de Kubala passà a ocupar la posició de lateral dret Fou expert en el llançament de faltes Alineat en un total de 238 partits, marcà 26 gols i fou campió de Copa 1963 i de la Copa de Fires 1965, 1966 Morí la vigília d’un…
Luis Roldán Ibáñez
Política
Polític aragonès.
El 1976 s’afilià a la UGT i al PSOE, i el 1979 fou elegit tinent d’alcalde de Saragossa El 1983 fou nomenat delegat del Govern a Navarra i el 1986 director general de la Guàrdia Civil, càrrec que ocupà fins el 3 de desembre de 1993, i des del qual es guanyà una reputació d’eficàcia i competència gràcies a la detenció de la cúpula d’ETA a Bidart, França, al mes de març del 1993 L’any 1994 fou acusat d’haver acumulat una fortuna personal de 5000 milions de pessetes aprofitant-se dels seus càrrecs, d’haver robat diners dels fons reservats de l’Estat i de frau fiscal El 29 d’abril de…
Joan Oliu i Pich
Economia
Banquer.
L’any 1939 s’incorporà al Banc de Sabadell , dins del qual ascendí gradualment El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4000 Del 1990 al 1996 exercí la…
Joan Manel Asensi Ripoll
Futbol
Futbolista.
Migcampista que s’inicià a l’Elx Club de Futbol, on jugà quatre temporades entre els anys 1966 i 1970 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona per vuitanta milions de pessetes, xifra que constituí tot un rècord en aquell moment Hi jugà onze temporades, entre el 1970 i el 1980, i fou capità de l’equip després de la marxa de Johan Cruyff Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1971, 1978 i una Recopa d’Europa 1979 Disputà 492 partits oficials i aconseguí 130 gols El 1980 deixà el club a mitja temporada en acceptar una important oferta econòmica del Puebla de Mèxic…
Mario Conde
Economia
Financer gallec, de nom complet Mario Antonio Conde Conde.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, guanyà les oposicions a advocat de l’Estat 1973 El 1977 s’introduí en el món dels negocis en incorporar-se a la direcció dels laboratoris farmacèutics Abelló, i en planificà la venda a la multinacional nord-americana Merckx 1983 Amb els ingressos aconseguits amb aquesta operació adquirí el laboratori Antibióticos, que vengué a la multinacional italiana Montedison 1987 Amb els beneficis d’aquesta segona venda esdevingué, el mateix any, un dels primers accionistes individuals de Banesto , del qual fou nomenat president i conseller delegat El 1993…
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Es doctorà en dret a Barcelona Simpatitzant de la Lliga Catalana, al juliol del 1936 se n'anà a l’estranger i després a l’Espanya franquista A la postguerra fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida Fou jutge d’apellacions d’Andorra Alcalde de Barcelona 1957-73, la seva gestió fou un assaig de reprendre el model de la Gran Barcelona formulat entre el 1901 i el 1914 sense tenir ni un partit polític que guanyés eleccions ni un instrument cultural i lingüístic adequat Aconseguí una carta municipal 1960 i demanà inversions estatals per tal d’evitar l’…
Lluís Plandiura i Pou
Museologia
Industrial i col·leccionista.
A divuit anys ja colleccionava cartells, que exposà al Cercle de Sant Lluc el 1901 Deixeble de l’acadèmia Galí, ja hi protegí algun dels seus companys, com el mexicà Francisco Goitia Descobrí i colleccionà importants peces romàniques i gòtiques, motiu pel qual mantingué una constant rivalitat amb Joaquim Folch i Torres, que representava els interessos del museu de Barcelona Sobresortí, però, especialment per la seva collecció de pintura catalana moderna, començant pels modernistes Rusiñol, Casas, passant pel postmodernisme Canals, Mir, Nonell, Pidelaserra, Picasso i acabant amb els membres de…