Resultats de la cerca

Des de nou anys estudià al seminari de Vic Acabà la carrera eclesiàstica al seminari d’El Burgo de Osma Sòria, d’on fou majordom i secretari d’estudis Durant aquest temps fundà i dirigí diverses revistes, com L’Independent i El Norte Catalán , de Vic, i l' Oxomense , del Burgo de Osma, i començà una intensa activitat com a publicista, sempre dins un to d’integrisme exaltat A vint-i-sis anys fou ordenat de sacerdot, i la diputació provincial i l’ajuntament de Sòria el nomenaren director espiritual de l’hospital provincial i administrador del cementiri municipal El 1897 fundà a Sòria el…

Lligat a la causa navarresa, fou advocat general a la cort de Bearn Escriví els Psaumes de David virats en ritme gascon 1565 i les Poësias gasconas 1567, on hom troba sis Cants eroïcs on els herois de l’antiguitat són posats com a exemple a Enric IV i vuit Eglògas, testimoniatge de la condició popular i de les misèries de la guerra Defensor conscient i apassionat de la seva llengua, fou una figura essencial del Renaixement gascó

Especialitzada en patinatge artístic, aconseguí l’or en el Campionat d’Espanya en quatre ocasions 1978-81 i participà en diversos Campionats d’Europa i del Món, on assolí una tercera posició en figures obligatòries i en combinada 1981 També guanyà tres plates i dos bronzes en diversos trofeus internacionals 1978-80 Des del 1991 entrenà medallistes internacionals com Laura Sánchez, Albert Trilla i Carles Gasset, entre d’altres Entre el 1983 i el 2010 impartí cursos de tecnificació en programes federatius i internacionals, amb la participació de diverses seleccions sud-americanes Fou…

Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i Torra 1918, el…

Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino , Die Kunst , Marketing ,…

Influït per la cultura anglosaxona i interessat per les tècniques experimentals Artista plàstic que treballa amb el suport fotogràfic i amb la fragmentació i manipulació d’imatges pròpies o trobades Malgrat que alguns títols dels seus llibres són en anglès, el text és en català Blind Machine 1972, Ash 1974, Anamorfosis 1974, El poema de Candy Darling 1975, Scarlett 1976, Alone 1978, Tenebrae 1983, A Noise in the Night 1983-87, Vae victis 1992, Falling down 1998, etc

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau…

Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret

Es formà a Barcelona amb l’ebenista Francesc Vidal, i s’establí com a moblista el 1893 Després d’una etapa inicial goticista, esdevingué un dels principals artistes del seu ram dins el Modernisme, estil que conreà fins el 1918 Decorà tota mena d’establiments i de residències, entre les quals la de Lleó-Morera 1904 Barcelona, Museu d’Art Modern Una bona part de l’elegància de les seves marqueteries es deu a la constant collaboració amb el dibuixant Josep Pey Des del 1918 es dedicà a la producció convencional Participà en exposicions a Londres, Madrid i Barcelona 1907, Saragossa…