Resultats de la cerca

Autor del Ḥikāyāt Abū-l-Qāsim ‘Història d’Abū-l-Qāsim’, narració picaresca del Bagdad de l’època

Els seus contes en vers Lo Gangui , 1839 són sovint protagonitzats per personatges de la picaresca de Marsella

És autor d’alguns llibres religiosos i, sobretot, d’una novella picaresca, Alonso, mozo de muchos amos o El donado hablador 1624-26, derivació culta del Lazarillo

Després de participar en la guerra dels Trenta Anys, fou administrador, traficant de cavalls, fondista i burgmestre La seva obra més important és Der abenteuerliche Simplicissimus ‘L’aventurer Simplicissimus’, 1668-69, força autobiogràfica i inspirada en la novella picaresca

Deixeble de Van Ostade a Haarlem i de Van Goyen —amb la filla del qual es casà— a la Haia Conreà la pintura de gènere d’una ambivalència entre picaresca i moralitzant, semblant a la manera de Frans Hals

La seva obra és destinada més a la lectura que no pas a la representació La peça més important és la comèdia Eufrósina 1555, inspirada en La Celestina i amb trets pròxims a la picaresca Altres obres són Ulissipo segona edició, 1616 i Aulegrafia 1619, d’ambient cortesà i intenció crítica

Actriu còmica i dramàtica discreta, la Columbia en féu un tipus de símbol sexual, no exempt d’ingenuïtat i de picaresca Ha actuat a The Man With the Golden Arm 1955, The Eddy Duchin Story 1956, Picnic 1956, Jeanne Eagels 1957, Vertigo 1958, Of Human Bondage 1964, Adventures of Moll Flanders 1964, The Legend of Lylah Clare 1968, etc

Fou desterrat dues vegades per les seves sàtires Entre les seves obres es destaquen La hija de Celestina 1612, mescla de picaresca i celestinisme, Casa del placer honesto 1620, on es troba novella cortesana, contes, poesia i peces teatrals, El subtil cordobés Pedro de Urdemalas 1620, d’ambient picaresc, i Don Diego de Noche 1623, nocturnes aventures amoroses d’un cavaller, a qui tot surt malament

Doctor en filosofia i lletres 1888, fou catedràtic als instituts de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i de Barcelona Collaborà a la premsa de Madrid i de Barcelona És autor d’un llibre de Poesies catalanes 1919 i de diversos treballs sobre literatura castellana Estudio acerca de la novela picaresca española , 1891 Menéndez Pelayo como crítico literario , 1912, etc També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català

Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana