Resultats de la cerca

Giuseppe Piras, conegut com a Pino Piras , va ser el més popular dels cantants algueresos, el que va visitar més vegades el Principat de Catalunya i un dels pocs que han tingut accés a la producció discogràfica, amb àlbums com Pino Piras en Poema , Sàtira i Cançó Les seves cançons són sovint populistes, divertides i satíriques Vivva Sant Pere , L’embriagoni nat , La baralla , per bé que tendeixen al lirisme Calma de azul que engamja i a la reivindicació històrica icultural de l’Alguer La ginqueta El 1996 es publicà Il teatro di Pino Piras - Opere…

Actiu a Venècia almenys en el període 1534-65 i deixeble reconegut de GSavoldo i PAretino, la seva pintura és perduda amb rares excepcions Retrat , 1534, Musée des Beaux-Arts, Chambéry és important pel seu Dialogo di pittura 1548, text de típic encuny venecià, àgil i ben informat sobre pintors coetanis, on discuteix i ironitza contra l’ortodòxia toscana amb unes nocions i un vocabulari que la poètica del manierisme assumiria tot seguit

Doctorat en psiquiatria 1947, fou director del Dispensari de Psiquiatria de Còrdova 1949-87 i catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de la mateixa ciutat des del 1983 Jubilat el 1987, actualment és professor emèrit de l’Escola Andalusa de Salut Pública i director de la Fundació Aula Castilla del Pino, creada el 1993 per promocionar la psiquiatria i que també assumeix la funció d’Institut d’Investigació Psicopatològica Ha publicat més de 30 obres sobre psiquiatria, entre les quals destaquen Fundamentos de antropología dialéctica 1969, La incomunicación 1970,…

S’inicià al Club Ciclista Sant Martí l’any 1973, en què guanyà la Copa Catalana de ciclocròs i el Campionat de Catalunya de la seva categoria Com a amateur aconseguí 32 victòries, entre les quals destaquen l’Escalada a Montjuïc, la Pujada al Castell de Sant Joan de Blanes o el Campionat de Barcelona Participà en diverses edicions del Campionat del Món de ciclocròs en categoria juvenil i amateur Fou professional entre el 1984 i el 1986, amb els equips Teka, Hueso i Colchón CR El 1999 assumí el càrrec de seleccionador espanyol de ciclisme per a discapacitats físics i participà en els Jocs…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat de sacerdot el 1913, ocupà diferents càrrecs en el bisbat de Segòvia abans de ser designat bisbe de Lleida 1947-67 La seva tasca episcopal se centrà en la recuperació d’un bisbat trasbalsat per la guerra i la postguerra els edificis del seminari, el vell i el nou, foren convertits en camps de concentració amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital del Segre Representant genuí del nacionalcatolicisme, no assimilà els canvis dins l’Església en…

Es formà a Barcelona Llotja, a Madrid i a París Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, a Lió i Orà

Competí fins la categoria juvenil amb el Club Ciclista Terraferma A partir del 1988 exercí com a tècnic, primer de l’equip infantil del club i posteriorment dels equips d’aficionats de primera i segona categoria El 1996 integrà la primera junta directiva del Club Ciclista Ponent i es feu càrrec de la direcció dels equips amateur , d’on sorgiren corredors com Isaac Gálvez i Rafael Milà L’any 2000 dirigí l’equip juvenil Club Ciclista Camp Clar El 2007 fou delegat de la Federació Catalana de Ciclisme per Lleida Al Club Ciclista Alcoletge formà un equip d’elit i sub-23 fins el 2010 El 2011 formà…

El 2002 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta procedent del Real Canoe NC Amb l’equip català guanyà la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2004 En el període 1995-2004 jugà 178 partits internacionals, en què intervingué en dos Campionats del Món 2001, 2003 i quatre d’Europa 1995, 1999, 2001, 2003, dues Copes del Món 1995, 2002 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 1995, d’argent 1999 i d’or 2001 i l’extraordinària al mèrit esportiu 2001

Publicà els tres contes La guerra tal com és , Egoismes i L’home que no sabia estimar 1931 en un volum prologat per Marià Manent També l’assaig Els dos poders 1929, i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol 1950, reeditat el 2002 i En tot lloc i en tot moment 1952 Com a propagandista catòlic publicà també L’intellectualisme catòlic i l’esperit de sant Lluís Gonçaga 1927 Traduí El deixeble de Paul Bourget 1928

Publicà els tres contes La guerra tal com és , Egoismes i L’home que no sabia estimar 1931 en un volum prologat per Marià Manent També l’assaig Els dos poders 1929, i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol 1950, reeditat el 2002 i En tot lloc i en tot moment 1952 Com a propagandista catòlic publicà també L’intellectualisme catòlic i l’esperit de sant Lluís Gonçaga 1927 Traduí El deixeble de Paul Bourget 1928