Resultats de la cerca

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Ocupà diversos càrrecs polítics del Movimiento a la província de Girona, entre els quals cal destacar el de delegat provincial d’Esports 1969 A través del Plan Nacional de Instalaciones Deportivas, plantejà per a la demarcació de Girona la creació de nou piscines, tretze pistes poliesportives, set gimnasos, setze pistes de tennis, cinc installacions per a l’atletisme, un refugi de muntanya, una installació per a rem i dues per a tir Entre els diversos plans d’ordenació territorial que redactà com a delegat provincial del Ministeri de l’Habitatge, hi havia el que…

Promotor de les bitlles catalanes, fundador i president del Club de Bitlles l’Ampolla i fundador, amb Gaspar Aguayo, de la primera lliga de bitlles de Tarragona 1989 Fou delegat de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling a Tarragona El 1995 inaugurà a l’Ampolla les primeres pistes permanents de bitlles catalanes

Soci del Club Tennis Barcino des de l’any de la seva fundació 1928, n’assumí la presidència el 1939, després d’haver-ne estat tresorer i vicepresident Durant el seu mandat s’impulsà la creació de tres pistes de tennis i una de frontó, així com la millora general de les installacions del club

Presidí la Unió Esportiva Santboiana en dues etapes 1956-59 i 1963-75 També fou directiu del club en altres etapes i collaborà decisivament en la modernització de l’entitat El 1971 promogué la construcció de sis pistes de tennis, d’un frontó i d’un edifici modern Amb motiu del cinquantè aniversari del club se li concedí la insígnia d’or

S’inicià el 2003 al Club de Bitlles la Galera, equip amb el qual es proclamà campiona de Catalunya 2007, 2008, 2010 També guanyà el Gran Premi Catalunya i la Supercopa 2010 Formà part de la selecció catalana de bitlles amb motiu de la inauguració de les pistes del Club de Bitlles Igualada 2009 i del Club de Bitlles Anglesola 2010

El 1992 fitxà pel Club de Bolos Leoneses d’Horta, amb el qual assolí l’ascens a primera categoria Guanyà el VI Màster de Catalunya 2008, entre altres èxits esportius L’any 2009 fou elegit president del CBL d’Horta, i durant el seu mandat ha propiciat la remodelació de les pistes de la plaça de la Clota i l’augment del nombre de socis

Durant la primera dècada del segle XX fou vicepresident del Barcelona Lawn-Tennis Club, precedent del Reial Club de Tennis de Barcelona RCTB Era propietari dels terrenys on s’installaren les pistes del RCTB, primer, i del Club de Tennis Barcino, després Presidí la Federació Catalana de Tennis 1909-14 Fou secretari del Reial Club Marítim de Barcelona i, entre el febrer i el juny del 1920, en fou president

Inicià la seva investigació en psicologia, en la qual obrí unes pistes que es revelaren d’una gran fecunditat L’obra The Principles of Psychology 1890 en conté les idees mestres En filosofia fou el propugnador del pragmatisme , que es tradueix, èticament, en utilitarisme i en acció N'exposà els elements essencials, entre altres obres, a Pragmatism A New Name for Old Ways of Thinking 1897 i Essays of Radical Empiricism 1912