Resultats de la cerca

Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del trànsit planetari , del qual…

Treballà als observatoris de Pàdua i Arcetri Destacà en l’observació dels planetes menors, cometes, ocultació d’estels i eclipsis

Estudià la natura dels planetes i de les nebuloses, mitjançant mètodes espectroscòpics L’any 1914 descobrí, independentment de Max Wolf, la rotació de les nebuloses Les seves recerques han donat lloc a la teoria de l’expansió de l’Univers

El 1895, amb una balança de torsió, dissenyada per ell mateix, determinà la massa de la Terra en 6 x 10 2 4 kg experiència semblant a la de Cavendish El 1890 inventà un radiomicròmetre amb què mesurà la temperatura de la superfície de la lluna i la dels planetes

Estudià teologia i fou pastor luterà Collaborà amb Kepler, el qual féu servir per als seus estudis les observacions de Fabricius sobre el planeta Mart Propugnà l’ús del telescopi per a l’estudi i l’observació dels estels i dels planetes El 1596 descobrí el primer estel variable, anomenat Mira Ceti A partir del 1610 s’interessà per les taques solars, que estudià juntament amb el seu fill

Fou professor de genètica a la Universitat de Wisconsin i a la de Stanford Juntament amb ND Zinder, descobrí la transducció bacteriana i féu experiències decisives sobre recombinació genètica, fent actuar ADN lliure sobre determinats virus i bacteris El 1958 rebé el premi Nobel de medicina pels seus treballs sobre genètica bacteriana Fou un dels capdavanters de la biologia espacial, i estudià les possibilitats de vida en altres planetes

Educat a la Universitat de Vílnius i professor de literatura eslava a la de Yale, als Estats Units Com a poeta ha publicat Aviesa de Tankëjanti ‘Llum espessa’, 1970, Penkas de Kalbos ‘El senyal de la llengua’, 1972 i Rinktinë ‘Poemes escollits’, 1999 A més, és autor de la novella Raketos, mes ir de los planetos ‘Nosaltres, els coets i els planetes’, 1985 i diferents llibres d’assaig i estudis

Graduat per la Universitat de Leiden 1927, anà als Estats Units el 1933 i s’incorporà al Lick Observatory de Califòrnia Després de dos anys al Harvard College Observatory 1935-37, passà al Yerkes Observatory de la Universitat de Chicago, on romangué fins el 1960 Aquest any es traslladà a la Universitat de Tucson Arizona i hi fundà el Lunar and Planetary Laboratory, que dirigí fins a la mort, institució que ràpidament adquirí un gran prestigi i que tingué una notable influència en els programes de la NASA De les seves nombroses aportacions destaquen el descobriment 1945 de l’existència d’una…

Estudià al seminari d’Adelberg 1584 i a la Universitat de Tübingen, on fou deixeble de Maestlin, defensor aferrissat de les idees copernicanes El 1594 fou nomenat professor de matemàtiques de l’institut de Graz, i el 1596 publicà l’obra Prodromus dissertationum mathematicarum continens mysterium cosmographicum , en la qual intentava d’explicar la força que mantenien els planetes en llur òrbita entorn del Sol, i alhora introduïa conceptes neoplatònics per explicar la geometria celeste L’any 1600, a causa de les persecucions contra els protestants, Kepler hagué d’abandonar Graz i…

Creà una obra Paisatges còsmics , 1929 que reflecteix paisatges volcànics de la seva terra com si fossin d’uns altres planetes Experimentà la calcomania en tinta i en pintura, en diverses obres, molt abans que la utilitzessin els pintors informalistes La seva obra, surrealista —s’afilià al moviment el 1935—, ha rebut diverses influències, especialment la de Dalí en els seus inicis i la de Picasso els darrers anys de la seva vida