Resultats de la cerca

S’especialitzà en la millora genètica de varietats de plantes cultivades És l’autor de la teoria de l’especiació per poliploïdia en les plantes 1917 i de nombrosos treballs sobre la determinació genètica del sexe i l’herència lligada al sexe

Professor a Berkeley des del 1950, féu nombrosos estudis sobre el procés d’evolució de les plantes, propietats genètiques de les noves espècies i variació dels cromosomes Establí les bases ecològiques i genètiques de les plantes a Califòrnia És autor de Variation and Evolution in Plants 1950, Processes of Organic Evolution 1966, Evolution 1977, etc

Fins a Linné, del qual pot considerar-se precursor, el seu Pinax theatri botanici 1623 fou un llibre imprescindible per als botànics més de 6000 plantes hi són designades amb dos noms genèric i específic Intentà ja una classificació de les plantes basada en llurs afinitats naturals Com a anatomista creà una nomenclatura dels músculs encara utilitzada actualment

Especialitzada en la pintura de plantes i animals, realitzà importants sèries d’aquarelles de fongs i plantes superiors per a l’Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservadora 1956-68, i de peixos, crustacis i molluscs per a l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona Illustrà els llibres Botànica pintoresca 1956 i Plantas medicinales 1961 de P Font i Quer

Collaborà segurament amb Antoni JCabanilles en la recollecció de plantes del País Valencià Durant la invasió francesa, s’estigué a Mallorca, on herboritzà, arranjà un petit jardí botànic a l’hort del Temple i inicià un curs de botànica Tornà a València el 1815 i fou corresponsal de Mariano Lagasca, a qui envià plantes dels saladars de l’Albufera i diferents varietats d’arròs, i donà cursos d’agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País 1820

El 1904 es traslladà, exiliat, a Catalunya A Barcelona realitzà la millor part de la seva obra botànica preparà un notable herbari, i l’extraordinària Exsiccata Plantes d’Espagne , amb més de 10 000 tàxons destinats a subscriptors especialitzats El 1936 retornà a França És autor de Flore de Catalogne, Additions et comentaires 1917, Catálogo del herbario barcelonés 1918, Plantes d’Espagne 1926-30, La flore du Tibidabo 1931, Catálogo de la flora del Rif Oriental 1933, etc

Les seves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacional Collaborà amb Philippe Picot de La Peyrouse al qual envià nombroses plantes, que aquest donà a conèixer com a pròpies en la seva Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813 Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l' Euphorbia Fou el descobridor de l' Alyssum Pyrenaicum , que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms Deixà inacabada una flora del Rosselló que ha estat retrobada

Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940

Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del País Valencià, facilitades a Barrelier per Joan…

Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i …