Resultats de la cerca

Es féu remarcar al setge de La Rochelle 1628 per la invenció d’unes màquines que obstruïen les defenses dels assetjats, fet que li valgué l’estima de Richelieu Fou cap de l’estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637 Richelieu el delegà per negociar l’ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV de Castella agost del 1640 alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, pogué…

És autor de Stryd ‘Lluita’, 1935 i de Vreemde liefde ‘Amor estrany’, 1937 La seva obra reflecteix les contradiccions de la vida sud-africana Skermutseling en Skote, 'Escaramusses i trets’, 1943

Destinat a la carrera militar, l’abandonà per ocupar el benefici familiar del bisbat de Luçon 1606 Fou diputat eclesiàstic de Poitou als Estats Generals del 1614 A través de Concino Concini , l’home de confiança de la reina regent, Maria de Mèdici, esdevingué secretari d’estat 1616 Proclamada la majoritat de Lluís XIII, aquest desplaçà l’equip de govern de Concini Richelieu, però, aconseguí de reconciliar Lluís XIII amb la seva mare i amb aquest èxit diplomàtic Angers, 1620 continuà la seva carrera política Esdevingué cardenal el 1622 i accedí, poc després, a cap del consell del rei 1624 En…

Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821

Franciscà conventual 1428, es retirà a la vida eremítica 1429-35, on se li ajuntaren uns quants deixebles, dels quals sorgí 1493 l’orde dels mínims La seva espiritualitat, franciscana, accentua l’aspecte de la mortificació Fou canonitzat el 1519 La seva festa se celebra el 2 d'abril 

Senyor Du Plessis-Marly, conegut per Philippe Duplessis-Mornay Educat en el calvinisme, des del 1575 fou conseller d’Enric III de Navarra futur Enric IV de França, i aconseguí la reconciliació d’aquest amb Enric III de França 1589 Malgrat la conversió d’Enric IV, li restà fidel, i després de la mort d’aquest 1610 defensà la moderació dels hugonots

Duc de Vigneron du Plessis, era besnebot del cardenal Richelieu Fou ambaixador a Viena 1725-28 lluità a les guerres de successió de Polònia 1733-38 i d’Àustria 1741-48, on es distingí a les batalles de Dettingen 1743 i Fontenoy 1745 Fou lloctinent general del Llenguadoc i governador de Guiena i Gascunya El 1756 comandà l’expedició marítima francesa que arrabassà Menorca als anglesos, durant la guerra dels Set Anys, i el 1757 ocupà Hannover Dugué una vida privada escandalosa, que reflecteixen les seves Mémoires 1790-91 i unes Aventures érotiques que hom li atribueix

Collaborà amb Jaurès en la fundació de L’Humanité , i fundà el partit republicà socialista Elegit diputat 1893-1902, fou ministre de treball 1906-10 i d’instrucció pública 1913-14 En esclatar la Primera Guerra Mundial, presidí el govern “d’unió sagrada” 1914-15, del qual fou més tard ministre de justícia 1915-17

Fill i successor de Carles VII Des que fou nomenat lloctinent del Llenguadoc 1439 fins que inicià el seu regnat 1461 visqué en una continuada insurrecció contra el seu pare El 1465 hagué de fer cara a una magna revolta de la noblesa, agrupada en la Lliga del Bé Públic L’incompliment per part seva dels acords que posaren fi a les hostilitats provocà un nou alçament, dirigit per Carles I de Borgonya , el qual arribà a empresonar-lo 1468 La diplomàcia pau amb Anglaterra, 1475 acabà, però, donant-li la victòria En la primera fase de la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó sostingué aquest…