Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Ramon Deodat Caballero i d’Urbina
Literatura
Polígraf.
Originari d’Extremadura, ingressà a la Companyia de Jesús de Toledo 1752 El 1767 passà a Itàlia arran de l’expulsió de l’orde S'establí a Roma, on publicà un catàleg d’incunables hispànics De prima typographiae hispanicae aetate specimen , 1793, estudis, com Osservazione sulla patria del pittore Giuseppe di Ribera 1796 i Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa 1814-16, i diverses obres en defensa de la colonització castellana d’Amèrica, sovint sota el pseudònim de Philiberto Parripalma
Joaquim Vicenç Bastús i Carrera
Literatura catalana
Polígraf.
Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelona…
,
Miguel Cortés y López
Literatura
Polígraf.
Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849
Benet Corominas
Literatura
Polígraf.
Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874 Fou vicari provincial dels dominicans de Manila 1875 Emmalaltí i tornà a Àvila Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis Institutionum Canonicorum Libri IV Manila, 1871 i Las campanas Manila, 1863, recull d’articles publicats en els periòdics Católico Filipino i El Oriente , de Manila
Enric Cubas i Oliver
Literatura catalana
Polígraf.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI Durant la guerra civil de 1936-39 collaborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 1911, el llibre de poemes Llibre nou 1918 i Epistolari d’Àngel Guimerà 1930
,
Joseph Görres
Història
Polígraf alemany.
Adepte a la Revolució Francesa, s’exilià a Suïssa en caure el Primer Imperi, i defensà el catolicisme amb tendències místiques Escriví, entre altres obres, Glauben und Wissen ‘Creure i saber’, 1805 i Die deutschen Volksbücher ‘Els llibres populars alemanys’, 1801
Gregori Bar Hebreu
Literatura
Nom amb què és conegut a Occident Abū-l-Faraǧ ibn al-‘Ibrī, escriptor i bisbe de l’església sirojacobita.
Polígraf, bon coneixedor de la cultura islàmica i de l’occidental, escriví diverses obres de teologia Nomocanon, Ethicon , d’història una Crònica , que completa l’obra del patriarca Miquel I , etc
José Celestino Mutis Bossio
Literatura
Metge i polígraf.
El 1761 anà a Santa Fe com a metge del virrei Exponent de la investigació científica a l’Amèrica Llatina en l’època colonial, dirigí la famosa Expedició Botànica i reuní un gran herbari i un meravellós tresor iconogràfic, base de la monumental Flora de la Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de Granada És autor d' El arcano de la quina i d’altres importants treballs
Maties Borrassà
Historiografia catalana
Historiador i polígraf.
El 1556 entrà en la Companyia de Jesús i el 1562 fou nomenat mestre d’arts a la Universitat de Gandia Es dedicà a les matemàtiques, l’astronomia, la música, la filosofia i la teologia, i estudià llatí, grec i hebreu Fou catedràtic a Gandia, València, Barcelona i Palma, on fou el primer que ocupà una càtedra d’arts a l’Estudi General de Mallorca Fou a més rector del Collegi de Monti-sion de Palma Pel que fa a la seva obra, defensà la concepció filosòfica basada en l’aritmètica i la geometria com a fonaments de la realitat en escrits com Epytome Scientiarum Mathematicarum , Epytome Arithmeticae…
Bonaventura Serra i Ferragut
Educació
Literatura catalana
Historiografia catalana
Polígraf i pintor.
Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…
, ,