Resultats de la cerca

Estudià composició al Conservatori de Varsòvia, ciutat on també rebé lliçons particulars de K Szymanowski Del 1926 al 1928 fou alumne d’A Roussel a París En el període d’entreguerres organitzà l’Associació de Joves Músics Polonesos a la capital francesa Fou director del Conservatori de Torun 1938-39, president de la Unió de Compositors Polonesos 1945-49 i professor als conservatoris de Varsòvia 1946-51 i 1954-73 i Breslau 1951-54 Entre els seus alumnes hi hagué T Baird, W Kotonski i W Rudzinski El 1966 rebé el premi del Ministeri de Cultura polonès En la seva música…

Estudià a L’viv amb K Mikuli, i després ho feu a Viena, amb F Krenn i IJ Paderewski 1882-85, i a Leipzig, amb S Jadassohn Ensenyà a l’escola de L Marek, a L’viv, i posteriorment, al conservatori de la ciutat 1887-1914 També estigué al capdavant del Teatre de l’Òpera Del 1914 al 1918 dirigí una escola musical per a refugiats polonesos a Viena El 1919 s’establí a Varsòvia, on també impartí classes al conservatori 1920-28 El 1924 fundà la Societat de Compositors i Crítics Polonesos La seva música és de transició, explota les fórmules a l’ús i no aporta innovacions…

Lluità contra els moscovites, als quals prengué Smolensk, i contra els tàtars Juntament amb els polonesos, derrotà els cavallers teutònics en la batalla de Grünwald-Tannenberg 1410, i gràcies a aquesta victòria ocupà Samogítia

Autor del drama pastoral Dubravka 1628, considerat com l’himne a la llibertat de Dubrovnik La seva obra principal és el poema èpic Osman 1626, que tracta de la victòria dels polonesos sobre els turcs

Aliat amb Pilsudski 1920, lluità contra els bolxevics i aconseguí d’ocupar Kíev Expulsats els polonesos d’Ucraïna, es refugià a París Fou assassinat per un jueu com a venjança pel pogrom esdevingut a Ucraïna sota Petljura

L’emperador Otó I li encomanà la defensa de la frontera oriental contra els eslaus, els vendes i els polonesos i li atorgà el títol de marcgravi 937 Creà un gran estat entre l’Elba i l’Oder, que originà el Brandenburg

Fundador de L’Avenir 1830, defensà la causa dels irlandesos i polonesos i la llibertat de l’Església Fou cap dels catòlics liberals, però, després del fracàs de les eleccions del 1857, abandonà l’activitat política És autor de Les Moines d’Occident depuis saint Benoît jusqu'à saint Bernard 1860-67

Comte de Taafe President del consell 1879-93, governà amb el suport de catòlics, conservadors i eslovacs, i desenvolupà una política en part favorable a les diferents nacionalitats sotmeses a la monarquia austrohongaresa, com els eslovacs, els polonesos i els txecs Dimití en fracassar el seu projecte d’instaurar el sufragi universal

Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució',…

Combaté a la guerra de la Independència nord-americana 1776-83 De tornada a Polònia, dirigí la resistència dels patriotes polonesos contra els russos, els quals vencé a Racławice 1794 Vençut per russos i prussians a Maciejowice 1796 i fet presoner, un cop alliberat 1798 anà a residir a París, on escriví les seves memòries i diverses obres de tàctica militar