Resultats de la cerca

Doctor en dret, fou professor de la Universitat Txeca de Praga 1913 Aviat es convertí en un dels collaboradors principals del líder nacionalista Tomáš GMasaryk Iniciada la Primera Guerra Mundial, anà a París i hi assumí el càrrec de secretari general del Consell Nacional Txecoslovac 1916, presidit per Masaryk El 1918 notificà a les potències aliades la formació del govern provisional txecoslovac, del qual ocupava el càrrec de ministre d’afers estrangers Presidí la delegació txecoslovaca que concorregué a la conferència de la Pau París, 1919, a fi d’obtenir la separació d’Àustria Participà…

Professor a Göteborg 1901 i a Uppsala 1916, tingué també càrrecs polítics 1905-17 Les seves obres més interessants tracten de la problemàtica mundial del seu temps i de les grans potències en presència Publicà una geografia de Suècia 1917

D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals

Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills

Fill de la reina Ranavalona I, obrí l’illa a la influència europea Tornà el port d’Imerina al comerç amb les potències colonials i aturà les persecucions contra els cristians Una reacció dels aristòcrates hovas contra la seva política de reformes i prooccidental motivà el seu assassinat

Des del periòdic Al-Ṭā'if exposà les seves idees nacionalistes contra les grans potències europees Després de la victòria dels anglesos a Tell Kebīr passà a la clandestinitat Nou anys més tard fundà una revista satírica, Al-Ustāḏ , que fou prohibida És autor d’obres literàries en àrab dialectal

Fill del duc Francesc de Saxònia-Coburg-Gotha El 1830 rebutjà la corona de Grècia, per desacord amb les potències, però acceptà 1831 la de Bèlgica, en obtenir llur suport El temor d’una annexió del país a França l’acostà a Prússia, en la qual s’emmirallà no assolí, però, d’imposar-se al parlament

Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit

Ras de Shoa, amb l’ajut d’Itàlia, amb la qual signà el tractat d’Uccialli 1889, s’emparà del tron El 1889 fundà la nova capital Addis Abeba Obtingué, contra els invasors italians, la victòria d’Adua 1896, que tingué com a conseqüència que la independència d’Etiòpia fos reconeguda per les grans potències, i que féu augmentar considerablement les seves possessions Fou un monarca reformista

Membre del Partit Comunista 1921, formà part del Comitè Central 1929 i de l’Assemblea Nacional 1935 Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb els partisans eslovacs Després de la guerra fou nomenat secretari general del partit i vice-primer ministre 1948 Caigut en desgràcia 1951, fou destituït i executat, acusat d’ésser agent sionista i espia de les potències occidentals L’any 1963 fou rehabilitat