Resultats de la cerca

Adscrit a l’escola de París, on s’installà el 1907 S'uní al cubisme, al qual aportà un colorisme viu Els seus Tres músics 1919 París, Musée National d’Art Moderne precediren els de Picasso Després d’una etapa propera al Dérain neoclàssic 1922-23, conreà un paisatgisme esquemàtic

Durant els mesos que precediren la invasió del Principat per les tropes de Felip IV de Castella 1640 féu de mitjancera entre aquest i els catalans, sense èxit, aprofitant la seva posició com a vídua del lloctinent, i es retirà un quant temps al convent de carmelitanes descalces de Barcelona És soterrada a Poblet

Participà activament en els conflictes militars i polítics que precediren la caiguda de la breu dinastia Song Liusong Fou mort pels rebels Autor fecund de poesies fu i de poemes rituals escrits per ordre imperial, demostrà un sentit fi de la natura, amb tendència a la malenconia Els seus poemes d’amor eren atribuïts pel poble als esperits nocturns

Esclau, secretari, conseller literari i amic fidel de Ciceró, n'obtingué la llibertat i en publicà nombrosos discursos i cartes És autor d’una Vita Ciceronis i del tractat gramatical De usu atque ratione linguae latinae El seu nom és associat a les notes tironianes , a causa de l’ús que en féu en la transcripció dels discursos de Ciceró, bé que d’altres com Enni el precediren en l’ús taquigràfic

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar Durant la primera guerra Carlina es distingí en el setge d' Alpont , pel qual fou ascendit a mariscal de camp Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra agost-setembre 1840, en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero i capità general de València Hom li concedí el títol de comte d’Alpont

Advocat, presencià a Vic els avalots que precediren la guerra dels Segadors i també en presencià l’inici Indignat per l’actitud dels seus convilatans, el 1641 escriví una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït  en la ciutat de Vic des de l’any 1634 fins al de 1641 publicada a La Veu del Montserrat , XXV, 1902 Descriu vívidament l’esclat de la revolta del 1640 i insisteix reiteradament en la veracitat del seu relat

Dins un realisme costumista, publicà Els dos miralls 1956 i Una casa de veïns , premi Narcís Oller de contes, editat el 1989 Amb la novella Viure no és fàcil 1961, sobre la Barcelona de la postguerra, guanyà el primer premi Sant Jordi 1960 Obtingué el premi de prosa dels Jocs Florals de Barcelona el 1976 El 1981 publicà Mort de guerra , i, pòstumament, s’han editat l’obra teatral La muntanya 1997 i la novella Sabres sota el sol 1998, basada en la Segona República i els anys que la precediren

Dins un realisme costumista, publicà Els dos miralls 1956 i Una casa de veïns , premi Narcís Oller de contes, editat el 1989 Amb la novella Viure no és fàcil 1961, sobre la Barcelona de la postguerra, guanyà el primer premi Sant Jordi 1960 Obtingué el premi de prosa dels Jocs Florals de Barcelona el 1976 i el premi Puig i Ferrater el 1978 El 1981 publicà Mort de guerra , i, pòstumament, s’han editat l’obra teatral La muntanya 1997 i la novella Sabres sota el sol 1998, basada en la Segona República i els anys que la precediren

Anomenat Johannes Guallensis en llatí i John Waleys , o of Wales , en anglès, ingressà a l’orde dels franciscans i, un cop doctor en teologia, cap al 1260, ensenyà a Oxford Cap al 1270 es traslladà a París, on passà la major part dels anys que precediren la seva mort Teòleg moralista, gran admirador del món antic, escriví diverses obres, molt divulgades, entre les quals el Breviloquium de philosophia, sive sapientia sanctorum , traduït al català al s XV, el Compendiloquium , resum d’història de la filosofia, i el Communiloquium o Summa collationum , manual de conversa per a clergues i…