Resultats de la cerca

Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l' haggadà de Pasqua

Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305 És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les 'Azarot d’ibn Gabirol

És autor d’un formulari de pregàries Séder Rab ‘Amrām , la redacció completa més antiga de la litúrgia jueva de tot l’any Mantingué relacions amb la comunitat jueva de Barcelona, on envià ~ 875 la seva obra, fet que explica que el ritual sefardita provingui de l’antic ritual babilònic

Fou el traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis , en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu 1854 Escriví també un Manual del cristià aont són continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès 1886

Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1771 Acabat el noviciat i feta la professió, fou enviat a Balaguer per als estudis de filosofia i després a Mataró 1773-78, on els finalitzà El 1779 s’encarregà de la classe de gramàtica, i entre el 1783 i el 1784, de la d’humanitats Del 1790 al 1797 exercí el magisteri a Oliana i després tornà a Mataró com a director d’interns  Fou nomenat rector de Balaguer el 1801, però morí pocs mesos després Per encàrrec del pare provincial publicà un llibre de pregàries en què recollí la seva experiència a Mataró Aquest devocionari inclou pregàries…

Gendre d’'Ezra ben Šělomó, és autor de comentaris a les Hagadot talmúdiques Escriví també el Ša'ar ha-šoel , catecisme cabalista a base de preguntes i respostes, un comentari a l’anònim Sefer Yeṣira , una llarga carta, comentaris al ritual de pregàries o recull de prescripcions sobre la meditació mística i altres texts fragmentaris, conservats en citacions d’autors posteriors

Estudià a Rostock, Leipzig i Wittemberg 1516 fou diaca a Strängnäs i director de l’escola catedralícia En ésser acusat d’heretgia, GustauI Vasa, de qui era conseller, el féu secretari de la ciutat d’Estocolm i després canceller del regne 1531-33 condemnat a mort pel rei i indultat —s’oposava a l’intervencionisme del rei en l’església— 1539, fou pastor principal d’Estocolm 1543 Des del 1526, que publicà la traducció del llibre de pregàries de Luter, fins a la seva mort, escriví nombroses obres, entre elles també peces dramàtiques

Llicenciat en filosofia 1969 i en filologia catalana 1984 És autor d’un gran nombre d’obres teatrals Aina Sacoma premi Ciutat de Palma 1972, Els bojos 1976, Freturós l’impotent premi Born de Ciutadella 1979, Varennes 1980, Monòlegs 1980, Capitello 1981 i Les roselles diuen no 1981, algunes de les quals estrenà amb la companyia Guillem Cabrer, fundada per ell mateix Com a narrador, destaquen les novelles Merlot 1977 i El Minotaure 1990 És autor, entre d’altres, dels poemaris Retrets i pregàries 1984 i Amor somriu de perfil 1988 el 2000 es publicà la seva obra poètica completa

Formà part de la generació de poetes valencians que es donaren a conèixer a la dècada dels seixanta Fou recollit a l’antologia Poetes universitaris valencians 1962 de Manuel Sanchis Guarner, i, més tard, a Antologia de la poesia realista valenciana 1996 Ha publicat els reculls poètics Llibre del temps El missatger poemes 1956-1960 1972, Nissaga poemes incivils 1962-1974 1977 i Les quatre estacions i un testament 1983, així com el volum de prosa Quaderns d’Emili Coniller-Diari 1956-1960 1973 i l’obra d’assaig El missatger ferit aforismes, pensaments, pregàries 1993

Fill de Basili I i d’Eudòxia, fou educat pel patriarca Foci, el qual, anys després, deposà Defensà els confins orientals contra els àrabs, però fou derrotat a Sicília i també sortí perdedor contra els búlgars, als quals hagué de cedir els territoris de Macedònia i d’Albània Home de vasta cultura i mecenes important, escriví pregàries, homilies, poesies i, sobretot, una seixantena de llibres Les basíliques que constitueixen una sistematització completa del dret grecoromà i un retorn a l’esperit de Justinià, en oposició a la legislació bizantina del segle VIII i, en particular,…