Resultats de la cerca

Durant la revolució del 1848 fou el capitost dels demòcrates saxons, membre i vicepresident del parlament preliminar de Frankfurt Enviat a Viena per encoratjar la revolta, fou nomenat pels liberals vienesos cap d’una companyia de milicians, que participà en el motí que costà la vida al ministre de la guerra Latoui Ocupada la ciutat per Windischgrätz, fou acusat de rebellió i afusellat

Ha residit a València i, sobretot, a Madrid, on ha estat el primer director de la secció de Madrid del Deutsches Archäologisches Institut Ha publicat diverses monografies sobre temes hispànics de la seva especialitat, i visions de conjunt Arte visigodo , 1947 Ha dirigit la restauració i estudi del mausoleu de Centcelles Tarragonès Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles en collaboració amb THauschild, 1963 El 1978 publicà, juntament amb THauschild, Hispania Antigua Die Denkmäler der frühchristhlicher und westgotischen Zeit

Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església de Sant Miquel de Barcelona Participà en el certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als segles XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998 “Nota preliminar”, dins Marès…

Coneguda també com a Anna de Beaujeu, pel seu matrimoni amb Pierre de Bourbon, senyor de Beaujeu, era filla de Lluís XI i de Carlota de Savoia En esdevenir regent, féu retornar els missatgers enviats per Lluís XI a fi de tractar amb Ferran II de Catalunya-Aragó sobre la restitució dels comtats de Rosselló i Cerdanya contestà a les reclamacions posteriors del sobirà remetent l’afer a la majoria d’edat de Carles VIII Anna sufocà la revolta feudal denominada Guerre Folle i aconseguí de fer anullar el casament d’Anna, duquessa de Bretanya, i Maximilià d’Àustria el 1491, al castell de Laugenais…

Estudià dret i ciències de la informació i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació Es donà a conèixer com a poeta a Épica 1974, llibre al qual seguiren Proyecto preliminar para una arqueología de campo 1978, La estancia saqueada 1983 i Derivas 1987, entre altres títols El 1991 recollí el conjunt de la seva poesia a Las ruinas del mundo , i posteriorment ha publicat Para no ir a parte alguna 1994, Olas en la noche 2001 i En el mar de ánforas 2005, entre altres reculls de poesia També ha publicat els volums de prosa Vivir sin ser visto 2000 i Regresar a donde no estuvimos…

Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998…

Vida Orb de naixement, estudià a Barcelona a l’escola municipals de cecs La major part de les fonts assenyalen que rebé lliçons de P de Sarasate i de F Pedrell De jove sobresortí com a gran intèrpret de mandolina, fins al punt que se li ha d’atribuir la recuperació d’aquest instrument a Espanya El 1908 fou nomenat director de l’Escola de Música per a Cecs de Barcelona, així com de la Casa Provincial de Caritat, i l’any següent una operació ocular pionera al seu temps li permeté recuperar la visió Exercí com a professor d’instruments de corda polsada amb pua al Conservatori del Liceu El 1916…

Vida i obra Fou membre de la British India Office entre els anys 1860 i 1877, secretari i president de la Hakluyt Society, on dirigí un ambiciós programa que pretenia publicar els treballs relatius a descobriments geogràfics, i també president de la Royal Geographic Society 1888-1905, càrrec des del qual impulsà una campanya d’exploració de l’Antàrtic L’any 1867, sota els auspicis de l’India Office, visità l’est de la Península Ibèrica per comprovar com les comunitats hidràuliques que havien funcionat tan positivament podrien ser importades a l’Índia britànica La seva anàlisi és una…

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Múrcia, exercí com a advocat a Palma Fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la Segona República per la CEDA i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet –en publicà una quinzena–, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàticTambé escriví dues novelles L’altre camí premi Ciutat de Palma 1959 i Pel camí del vent 1966 Collaborà en el Correo de Mallorca i després en el Diario de Mallorca Centrà la seva activitat investigadora en…

Llicenciat en lletres a Barcelona i doctorat a Madrid, amplià estudis a Bonn, Florència i Roma Catedràtic d’ensenyament secundari, fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, redactor i “missioner” de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , collaborador del Diccionari Aguiló , redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones Lletres amb el discurs “Ambient gramatical a Barcelona durant el segle XV” La seva aportació…