Resultats de la cerca

Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com a signe dels…

El 1921 debutà com a actor, a París, amb Lugné-Poe, i l’any següent al cinema amb Mater Dolorosa d’Abel Gance El 1924 s’uní al grup superrealista de Breton, amb Aragon i Vitrac, publicà un llibre de poemes — L’ombilic des limbes 1925— i escriví el guió de La coquille et le clergyman 1926, film de Germaine Dulac però aviat hi trencà i els atacà ferotgement Publicà aleshores L’art et la mort 1929 i Le manifest du théâtre de la cruauté 1932, on exposava la seva utopia dramàtica, influïda pel teatre oriental El 1935 estrenà Les Cenci, únic resultat pràctic de les seves concepcions, que fracassà…

Cursà estudis de filologia a Lleida i es doctorà, a Barcelona, amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisme Es donà a conèixer, com a escriptor, amb una sorprenent novella que seguia l’estela dels Bildungsroman , Traïdors i covards 1987, centrada en el món de la postguerra, a Lleida Després, la seva trajectòria com a novellista ha continuat amb La resta del món 2000, Projecte de felicitat 2002,  L’edat de les paraules 2004, premi Ciutat de Palma de novella 2003 i Després de la tempesta 2023, i les novelles negres Puta pasta 2015, premi Crims de Tinta 2015,  Tan tuyo como tu…