Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia
Historiador.
Fill de Josep Vicent Ortí i Major Doctor en teologia 1716, canonge de la seu de València, ordenat de sacerdot el 1719, qualificador del Sant Ofici 1725, rector de la Universitat 1728-31 Durant el seu rectorat s’oposà als jesuïtes, que pretenien de monopolitzar les aules de gramàtica, i publicà unes interessants Memorias históricas de la universidad de Valencia Madrid 1730
Mošé Hallewa
Literatura
Judaisme
Rabí i autor jueu.
El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics
Johannes Oecolampadius
Cristianisme
Nom amb què és conegut Johannes Hausscheim, reformador alemany.
Predicador a la catedral de Basilea 1515, s’adherí a les proclames luteranes el 1520, però, abandonà Luter i entrà en un monestir, del qual sortí el 1522 i tornà de nou amb els reformadors Afermà la Reforma a Basilea i a Berna A Marburg 1529 defensà la doctrina eucarística de Zwingli Líder, més que no pas teòleg, desaprovà els anabaptistes, que pretenien d’ésser seguidors de les seves idees
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes…
Adrià IV
Cristianisme
Nom que adoptà Nicolas Breakspear, únic papa anglès de la història (1154-59).
Demanà l’ajut de Frederic Barba-roja contra Guillem I de Sicília i Arnaldo de Brescia, condemnat per ell a mort El 1155 coronà emperador Barba-roja, però l’any següent, abandonat del seu aliat, hagué de reconèixer el reialme sicilià El 1158 regulà les relacions del nou estat catalanoaragonès amb l’Església i concedí privilegis a Ramon Berenguer IV, tot eximint-lo dels convenis amb els ordes militars que pretenien Aragó Els projectes de Barba-roja sobre Itàlia provocaren l’aliança contra aquest del papa amb Bizanci, Milà i Sicília Adrià morí quan es disposava a excomunicar l’…
Segimon I de Polònia
Història
Rei de Polònia i gran duc de Lituània (1506-48).
Fill menor de Casimir IV i successor del seu germà Alexandre I Per l’est hagué d’afrontar les escomeses dels russos — a causa de Lituània — i dels tàrtars pel sud, les dels turcs, que pretenien Moldàvia, i per l’oest, les del Sacre Imperi Aquestes darreres finalitzaren el 1515 amb un doble matrimoni, que assegurà als Àustria la successió d’Hongria i Bohèmia En les guerres amb el tsar moscovita Basili III perdé Smolensk 1514, però obtingué la gran victòria d’Orsza 1514, la qual obrí un període d’hegemonia polonesa a l’Europa oriental Casat amb Bona Sforza de Milà, afavorí la difusió de la…
George Leonard Carey
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà.
Ordenat de prevere el 1963, exercí el ministeri en un barri de Londres Irlington i a la zona rural de Durham Doctor en teologia i filosofia, fou nomenat director del seminari teològic de Bristol 1982 i, el 1988, bisbe de Bath i Wells El 1991 succeí RAK Runcie com a arquebisbe de Canterbury i primat de l’Església anglicana, en la qual el 1994 aconseguí fer aprovar l’ordenació sacerdotal de les dones, canvi que fou contestat per l’Església catòlica També tingué una cura especial per l’aproximació al món musulmà Aquesta posició l’enfrontà als extremistes islàmics que pretenien…
Joaquim Amo
Literatura catalana
Prosista i periodista.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de València Republicà federal, fundà i dirigí El Pueblo Monòver, 1900-14, on, amb el pseudònim Cañís , publicà una sèrie d’articles titulats “Cañisaes” Aquests textos, a cavall entre el pairalisme i el localisme, parlen dels esdeveniments i dels habitants d’un Monòver rural en procés d’industrialització Però les “Cañisaes”, lluny de ser motivades per la nostàlgia, pròpia del costumisme, d’unes formes de vida en curs d’extinció, pretenien simplement distreure i divertir els lectors Escrits en valencià dialectal del sud, amb despreocupació…
Paul Gilson
Música
Compositor belga.
Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es produïren en…
Ramon de Torroella
Cristianisme
Primer bisbe efectiu de Mallorca.
Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238 Obtingué moltes butlles papals per a…