Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Normal de la Generalitat, a la segona promoció del pla professional Treballà durant 42 anys a l’escola pública, excellint en la seva tasca com a mestra parvulista Amb Montserrat Correig, Àngels Ollé i altres mestres, promogué, a Reus, una de les primeres escoles d’estiu d’àmbit territorial Ho feu des de la Secció de Pedagogia del Centre de Lectura Dirigí grups de treball i organitzà trobades de mestres Durant 10 anys, cada mes reunia grups de mestres per a crear i construir material didàctic Participà en cursos de formació permanent i escoles d’estiu fins i tot després de…

Estudià els sistemes socials de diversos països europeus, i es decantà pel liberalisme En els seus assaigs polítics, relats curts i novelles criticà les condicions de vida feudal a Hongria A karthausi ‘El cartoixà’, 1841, A falu jegyzöje ‘El secretari del municipi’, 1845 Intervingué en el pacte austrohongarès del 1867 Com a ministre d’educació, establí l’ensenyament primari i reformà la universitat

D’idees avançades, evolucionà cap a posicions més moderades Ministre de foment amb els governs de Lersundi 1853, de Narváez 1856-57 i d’Arrazola 1864, el 1857 decretà la llei d’instrucció pública, vigent fins a la Segona República, coneguda com a llei Moyano , que establia l’obligatorietat de l’ensenyament primari Féu costat al partit alfonsí, però, després de la Restauració, es distancià de Cánovas

Professor a Jena 1886-1923, d’acord amb les orientacions pedagògiques de JFHerbart organitzà l’escola primària alemanya Considerà el principal objecte de l’ensenyament estimular oportunament l’interès de l’alumne És autor de Theorie und Praxis der Volksschulunterricht ‘Teoria i pràctica de l’ensenyament primari’, en vuit volums, 1878-85, Pädagogik in systematischer Darstellung ‘Sistema de pedagogia’, en dos volums, 1902-06, Grundriss der Ethik ‘Fonaments de l’ètica’, en dos volums, 1902, i Schulpolitik ‘Política escolar’, 1926

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

Estudià a la Universitat de Breslau Dirigí 1923-33 un jardí d’infància propi Amb motiu de la persecució nazi contra els jueus es traslladà als EUA, i durant el decenni dels anys quaranta fou cap d’investigació de l’escola Castle de preescolar i ensenyament primari de Nova York, on foren experimentats i utilitzats els materials i mètodes de Structural Reading i Structural Arithmetic És considerada especialista en reeducacions a les escoles dels estats de Pennsilvània i Nova York La seva obra ha estat bàsicament recopilada al llibre Children Discover Arithmetic Publicà, també, The…

Diputat republicà 1869, formà part del gabinet de defensa nacional i fou alcalde de París 1870 Fou ambaixador a Atenes 1872-73, ministre d’instrucció pública i de belles arts 1879-83, president del consell 1880-81 i 1883-85 i ministre d’afers estrangers 1883-85 Amb l’assessorament de Buisson, elaborà lleis escolars noves Decretà l’ensenyament primari gratuït, laic i obligatori, féu efectives una sèrie de reformes escola normal superior, nous instituts, etc i fou relativament intransigent amb els ordes religiosos dedicats a l’ensenyament Hom el considera creador de l’aparell…

Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums,…

Vinculat a la política catalana, pertanyé a la Unió Catalanista Conreà la literatura infantil, amb aportacions sovint destinades a l’ensenyament primari El 1936 publicà l’apòleg El casament del noi Saladrigues i L’espasa trencada , un conte inspirat en les cròniques catalanes L’any següent sortiren, plegades, les narracions El tresor de les dones d’aigua i El lluitador d’Eivissa També aquell any publicà les traduccions d’ El diari d’un pobre home , d’Henri Duvernois, i d’ Els amants singulars , d’Henri de Regnier Fins molt més tard no escriví la novella curta  Quan l’amor va de…

Es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, d’ençà del 1985 és director del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, on ha impulsat des del 1986 uns tallers d’història destinats a introduir la història local en l’ensenyament primari i secundari Entre les seves obres destaquen El federal Pere Caimó 1819-1878 1975, en collaboració amb Josep Clara, Sant Feliu de Guíxols 1986, La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols 1936-1939 1995 i Sant Feliu de Guíxols Una lectura històrica 1997 La seva producció es caracteritza per una gran…