Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Bernat Caseres
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, actiu a Tarragona.
Sembla que, el 1583, fou arquitecte de la capella del Santíssim de la seu, mostra primerenca de l’arquitectura renaixentista a Catalunya, traçada possiblement per Jaume Amigó i continuada més tard per Pere Blai
Julià el Florentí
Escultura
Escultor, identificable amb Giuliano di Giovanni Poggibonsi, deixeble de Ghiberti, que treballà en les primeres portes del baptisteri de Florència.
És escultor dels relleus d’alabastre amb escenes de l’Antic Testament i del Nou 1417-24 de la capella del Sant Calze de la seu de València Representà una importació primerenca del nou estil renaixentista
Louis Bromfield
Literatura
Teatre
Novel·lista i comediògraf nord-americà.
Estudià arts i participà en la Primera Guerra Mundial amb l’exèrcit francès Entre les seves obres, destinades al consum del gran públic, destaquen Early Autumn ‘Tardor primerenca’, 1926, The Rains came ‘Arribaren les pluges’, 1937 i Mrs Parkington 1943
Taliesin
Literatura
Poeta gal·lès.
Pertanyent als Cynfeirdd bards primitius, cantà l’edat heroicoguerrera de Galles i elogià el rei Cynan Garwyn i el príncep Urien Rheged La seva poesia dramàtica mostra que el gallès era emprat com a mitjà artístic en aquesta etapa primerenca de la seva història lingüística
Herman Wildenvey
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Amb Nyinger 1907 inicià el seu renom Si la seva obra primerenca delata interès per la vida amable i deseixida, progressivament s’anà interessant pels seus misteris Traductor de Heine, del qual rebé un influx important, escriví encara, entre altres obres, Kjærtegn ‘Moixaines’, 1916, Høtens lyre ‘Lira tardoral’, 1931 i Filomele 1942
Mestre d’Empúries
Retaule de Castelló d’Empúries (s XV), del Mestre d’Empúries
© Fototeca.cat
Pintura
Nom que ha estat donat a l’autor del retaule de Sant Miquel
(Museu Diocesà de Girona), procedent de Castelló d’Empúries i datable de vers el 1450.
Hom situa l’anònim pintor, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia Hom ha atribuït a la mateixa mà —com a primerenca— una taula de Sant Joan Baptista i Sant Esteve Museu d’Art de Catalunya, procedent de Puigcerdà L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà
Melanie Klein
Psicologia
Psicoanalista austríaca.
Estudià psicoanàlisi a Budapest i a Berlín, i es traslladà a Londres el 1926 La seva aportació fonamental fou l’aplicació de la tècnica psicoanalítica als nens i interpretà els jocs infantils com a lloc d’expressió de fantasies inconscients Aprofundí també l’estudi del caràcter i establí una època molt primerenca primer any de vida per al complex d’Èdip i per a l’estructuració de la personalitat Obres més importants The Psychoanalysis of Children 1932 i Envy and Gratitude 1957
Celestí Manalt
Escultura
Escultor.
D’origen modest, féu primer de tapisser Visità París, Itàlia, Bèlgica —on s’inicià en la tècnica de Constantin Meunier— i Espanya, on fou impressionat per El Greco Exposà a París i a Barcelona 1917 Influït per Rodin, ha deixat una obra potent, concisa i pessimista La seva època més rica va del 1904 al 1924 L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat , etc Autor del monument als morts de Ribesaltes La seva Pietat , realització primerenca, és considerada una obra mestra
Aneirin
Literatura
Poeta gal·lès.
Documentat històricament a la Historia Brittonum , de Nennius, vers l’any 800, és autor del poema Gododdin , el qual hauria estat transmès per tradició oral abans d’aparèixer en manuscrits, uns tres segles més tard El nom del poema respon a una tribu celtobritònica L’autor hi exalta els valors dels tres-cents joves guerrers morts, a la fi del segle VI, davant els invasors saxons de Catraeh Catterick El poema conté la primera referència literària a l’ Artús històric Característica d’aquest poema —i, en general, de la poesia gallesa antiga— és el seu lirisme lacònic, sorprenent en una poesia…
Francesco Galeazzi
Música
Teòric, violinista i compositor italià.
Inicià la seva formació a Torí i després, cap al 1780, es desplaçà a Roma Ensenyà violí i dirigí l’orquestra del Teatro Valle durant quinze anys Més tard, sota el mecenatge de Tommaso Balucanti, s’installà a Ascoli, on es casà i passà els darrers anys de la seva vida El 1791 i el 1796 publicà a Roma els dos volums d' Elementi teorico-pratici di musica con un saggio sopra l’arte di suonare il violino , que fou un dels tractats amb més repercussió dins l’àmbit de la música del segle XVIII L’obra, impregnada d’un fort didactisme, és tant un mètode de violí com un tractat de teoria de la música i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina