Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Rafael Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan, a Malta (1660-63).
Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà…
Francesc Via
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Argenter i gravador.
Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus 1696 Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que illustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de Barcelona a…
Josep Maria Mas i Bonet
Música
Organista català.
Fou alumne de Montserrat Torrent al Conservatori Municipal de Barcelona, on finalitzà els estudis amb el premi d’honor i el premi extraordinari de grau superior Es perfeccionà al Conservatori de Basilea amb Eduard Müller i estudià també clavicèmbal i baix continu a la Schola Cantorum Basiliensis Fou becat per la Fundació Gulbenkian de Lisboa per a estudiar musicologia i interpretació de música ibèrica amb MS Kastner El 1980 fundà el Curs Internacional d’Interpretació de Música Ibèrica Antiga de Torredembarra i Montblanc Ha enregistrat nombroses obres hispàniques per a orgue És catedràtic d’…
Celdoni Vilà i Torroja
Historiografia catalana
Historiador.
Argenter de professió mestre des del 1775, fou també arxiver municipal i administrador del santuari de Misericòrdia Aplegà, de manera més aviat desballestada, els resultats d’un intens buidatge dels diversos arxius reusencs i de dietaris inèdits, avui perduts, en un estil poc curós i amb nombrosos castellanismes La seva obra coneguda és íntegrament dedicada a Reus, però segons Fèlix Amat i Andreu de Bofarull deixà diversos volums amb anotacions sobre Tarragona, Siurana, Prades i diversos monestirs, i també notes d’arqueologia del Camp que no es conserven Els seus escrits sobre Reus foren…