Resultats de la cerca

Professor a Berlín des del 1926, fou destacat representant de l’anomenat Grup de Berlín, neopositivista i vinculat al cercle de Viena, i des del 1930 dirigí, amb R Carnap, la revista Erkenntnis des del 1933 professà a Istanbul i des del 1938 a la Universitat de Califòrnia, on es traslladà fugint dels nazis Seguidor, bé que moderat, dels desenvolupaments de l’empirisme lògic, l’empirisme científic i el moviment per a la ciència unificada, és autor de moltes obres sobre la nova imatge física del món i les seves implicacions filosòfiques, entre les quals es destaquen Relativitätstheorie und…

Professor a la Universitat de Frankfurt del Main A partir de l' a priori de la ‘comunitat de comunicació’, i de la filosofia del llenguatge de Wittgenstein, elaborà una síntesi filosòfica — Transformation der Philosophie 1973— amb les aportacions de la fenomenologia, l’existencialisme i l’hermenèutica

Format amb Il Perugino, treballà preferentment a Perusa, on també rebé l’influx d’Il Pinturicchio i Rafael Autor d’una Coronació de la Mare de Déu 1511, Palazzo dei Priori, Todi, el seu estil, dins la línia del mestre, acusa un cert caràcter provincià Hom li atribueix, entre altres obres tradicionalment considerades Perugino, l' Esposori de la Mare de Déu Museu de Caen

Professor de mineralogia 1828-32 i de filosofia moral 1838-55 a Cambridge, modificà l’empirisme tradicional en destacar una activitat a priori de l’esperit en la reunió i conformació de les sensacions i considerà la ciència com un procés de creixement orgànic de la raó La seva obra principal, History of the Inductive Sciences 1837, tingué una gran influència en el neopositivisme del cercle de Viena

Estudià medicina a Leipzig Posteriorment fou professor durant molts anys de la Universitat de Harvard, on fundà un laboratori de psicologia, disciplina en la qual fou un dels primers que utilitzà mètodes psicomètrics Com a filòsof intentà una síntesi entre la psicologia científica i la doctrina de Fichte, que el portà a postular principis a priori previs als fenòmens psicològics Entre les seves obres cal esmentar Die Willenshandlung ‘L’acció voluntària’, 1888, Der Ursprung der Sittlichkeit ‘L’origen de la moral’, 1889, Beiträge zur experimentellen Psychologie ‘Contribucions a la…

A partir d’una generalització dels treballs sobre els quaternions de William Rowan Hamilton, el 1872 introduí un nou tipus de nombres complexos, els biquaternions, que aplicà fonamentalment a l’estudi de les geometries no euclidianes Estudià les estructures topològiques de l’espai i suggerí que la matèria és un tipus particular de curvatura de l’espai, amb la qual cosa prefigurava la teoria de la relativitat general d’Einstein, i explicità les dificultats que les geometries no euclidianes presenten a la teoria de les proposicions sintètiques ‘a priori' de Kant Com a filòsof,…

Influït per Kant, Fries, De Wette i Schleiermacher, es plantejà com a qüestió clau com presentar l’essència i la veritat de la religió conceptualment i científicament Per a ell la relació amb el diví no és referida al jo, sinó a Déu Aquesta relació constitueix la religió La religió no es pot derivar de les dades materials o bé de les funcions ideals de l’esperit, sinó que Comença amb ella mateixa i es presenta contínuament relacionada amb el “tot altre”, el “numinós”, el sant El caràcter inexpressable del sant com a categoria religiosa a priori i l’exposició de l’irracional en la idea del…

Les primeres obres assenyalen l’influx de Pdella Francesca i de l’escola florentina, en particular d’APollaiolo i FLippi, dels quals recollí principalment el concepte escultòric de la figura, el sentit estàtic del moviment i un cert ànim dramàtic Flagellació , 1481, Galleria degli Uffizi, Florència Els primers dies de Moisès , Capella Sixtina, Vaticà frescs a la sagristia del santuari de Loreto Entre el 1482 i el 1497 pintà obres com Epifania Musée du Louvre, París, Educació de Pan ~1488, perduda, Anunciació 1491, Palazzo dei Priori, Volterra, Sant Sebastià 1493, Palazzo Vitelli…

Passà tota la vida a la seva ciutat natal Atret per la teologia fou educat en un pietisme rigorós i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà 15 anys com a lector i des del 1770 com a professor ordinari de lògica i metafísica a la universitat En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff féu diversos cursos de geografia decenni del 1750 i elaborà una teoria sobre l’origen del sistema solar , recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace La dissertació De mundi…

Pretenia d’ésser l’autèntic intèrpret de Kant, enfront dels idealistes, i sobretot de Hegel de l’èxit públic del qual restà sempre gelós Schopenhauer reprèn el concepte kantià de noümen , la situació del qual més enllà de la sensibilitat i l’enteniment no en demostra ni la inexistència ni l’accessibilitat per una altra via Per a Schopenhauer, aquest camí és el jo que, com a autopercepció i autorepresentació, és “voluntat de viure” i, tot i utilitzar les dues facultats esmentades, no hi és reductible Aquest principi és extensiu a tota la realitat que és, en ella mateixa, una espontània, cega i…