Resultats de la cerca

El 1868 imprimí clandestinament les proclames de la Junta Revolucionaria de Madrid Durant el regnat d’Amadeu I organitzà les “Partidas de la Porra”, organització repressiva Fundà el diari “El Heraldo de Madrid”

Predicador a la catedral de Basilea 1515, s’adherí a les proclames luteranes el 1520, però, abandonà Luter i entrà en un monestir, del qual sortí el 1522 i tornà de nou amb els reformadors Afermà la Reforma a Basilea i a Berna A Marburg 1529 defensà la doctrina eucarística de Zwingli Líder, més que no pas teòleg, desaprovà els anabaptistes, que pretenien d’ésser seguidors de les seves idees

Jugà amb el CN Catalunya i el 1953 fou entrenador de waterpolo del CN Atlètic, amb el qual ascendí a primera divisió Renuncià al càrrec el 1959, dos mesos abans que l’equip es proclamés subcampió d’Espanya Fou cofundador 1961 i president 1964-73 del Collegi Català d’Entrenadors També fou membre del collegi estatal 1965-78 La federació espanyola li concedí la medalla de bronze 1966 i la d’argent 1973 de Serveis Distingits

Amb Herzen participà en la “lluita per l’alliberament del poble” Detingut diverses vegades, treballà amb Belinskij 1839 i altres escriptors demòcrates El 1840 començà a escriure poesia Viatjà per Europa, i el 1856 s’installà definitivament a Londres, on lluità activament amb Herzen contra el règim tsarista Collaborà en la revista Kolokol Cercador de noves formes poètiques d’expressió dels problemes socials, utilitzà uns temes i un estil populars Monologi ‘Monòlegs’, 1844-47, el poema Jumor ‘Humor’, primera i segona part 1840-41, tercera part 1867-68 També escriví pamflets,…

Començà els seus estudis a l’Escuela Nacional de Música amb M Leoncio Rodríguez, J Lorenzo Llamozas violí i Vicente Emilio Sojo composició musical El 1930 participà com a violinista en la fundació de l’Orquesta Simfónica de Veneçuela, que dirigí del 1947 al 1959 El 1944 fou becat per a realitzar estudis de composició i direcció a la Universitat de Columbia El 1961 fundà i dirigí el Conservatorio Nacional de Música Juan José Landeta, on exercí de professor de composició, tot promovent la càtedra d’electroacústica Fundà i dirigí l’Orfeón Obrero JM Olivares, dirigí la Banda Obrera de Caracas i…

Participà en la guerra del Francès i, com a liberal progressista, fou empresonat durant el primer període absolutista de Ferran VII Durant el Trienni Liberal fou oficialde secretari a l’Ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals Exiliat el 1823, treballà a Londres i a París per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, estigué vinculat a l’Acadèmia d’Apollo, a les tertúlies literàries de l’editor Cabrerizo, per al qual feu nombroses traduccions de novelles històriques, i al Liceu Valencià, on coincidí, entre altres coetanis, amb Juan…

Serví, durant la guerra del Francès, a les ordres del comte d’Almodóvar i, liberal avançat, com ell, foren empresonats durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat 1820, fou oficial de l’ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals Durant el Trienni Constitucional formà, amb Gaspar Bono Serrano, Josep d’Orga, Estanislau de Kostka Vayo i altres intellectuals, una acadèmia literària, sota el patrocini de Juan Nicasio Gallego Exiliat a Londres 1823, treballà per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, ocupà càrrecs a la diputació…

Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre revolucionari i…

D’origen humil, s’allistà a l’exèrcit revolucionari el 1792 i al cap d’un any ascendí a general Féu llavors la campanya dels Pirineus Orientals contra els exèrcits de Carles IV 1793 Després lluità contra els austríacs a Itàlia 1796 i es barrejà àdhuc en la política del Directori com a protagonista del cop d’estat del 18 fructidor 1797 El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i, el 1806, duc de Castiglione El 1809, sota l’imperi, fou enviat de nou a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya 1810, en virtut dels decrets imperials…

Realitzats estudis d’història de l’art i de música piano a Vílnius, en fou professor des del 1978 i edità les biografies dels més recents compositors de Lituània Aprofitant la Perestroika de Gorbačov , en les primeres eleccions lliures febrer-març del 1990 fou elegit en segona volta president de la república i se situà al centre del procés per la independència després que el parlament proclamés que la República Socialista de Lituània passava a ser República de Lituània, el 9 de novembre del mateix any, Landsbergis exigí que sortís del seu país l’exèrcit soviètic, ja que només hi…