Resultats de la cerca

Fundador d’una secta d’estricta observança mosaica, s’anuncià com el Messies promès i tingué seguidors fins al s IV

Industrial tèxtil, estrenà diverses obres al Centre Catòlic de Granollers, caracteritzades per l’absència de personatges femenins Enrique VIII, el Nerón de Inglaterra 1887, Lo promès de la Sila 1887 i Lo rector de Granollers 1893, entre altres

Governador de Mèsia, derrotà els gots i prometé a les seves legions una indemnització, per la qual cosa el nomenaren emperador Anà cap a Itàlia i, després de derrotar Trebonià Gal a Terni, fou reconegut pel senat L’assassinaren els seus soldats en no complir el pacte promès

Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Fou comerciant i industrial Publicà el drama en tres actes Quintes i caixes 1869, representat al Teatre Romea i a l’Odeon, que situa el conflicte sorgit de les lleves obligatòries al món de la pagesia Estrenà Un promès com n’hi ha molts i deixà inèdites i no estrenades Caridad , en llengua castellana, i Un sarau d’any

Liberal, fundà la revista Var Verden 1923, antimarxista més tard evolucionà cap al cristianisme Escriví drames Fienden ‘L’enemic’, 1922, Den forjaettede dag ‘El dia promès’, 1926, etc Obres seves importants són En kvinnes vei ‘El camí d’una dona’, 1933, Mannen som elsket rettferdigheten ‘L’home que estimava la justícia’, 1934 i En lysets engel ‘Un àngel de llum’, 1945, contra l’ocupació nazi

Redactor de la Revista de Sabadell , publicà més de vint llibres, d’estil popular Cal destacar-ne les obres de teatre El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part de versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957

Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó Detinguts per Lluís d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa 1378, era encara presoner el 1381

Impressor d’ofici Deixeble, a Eivissa, d’Isidor Macabich, a partir del 1932 s’installà a Palma Ha publicat treballs diversos sobre Eivissa Bon profit 1967, receptari de cuina eivissenca, en castellà guies d’Eivissa i de Formentera i, sobretot, ha recollit les rondalles a Rondaies eivissenques 1953, Rondaies d’Eivissa 1955 i Rondaies i contes d’Eivissa 1961, les seves obres principals, i a Supersticiones ibicencas 1952, Es Berruguet 1956, Lo promès sia atès 1957 i Rondalles de Formentera 1976 Des del 1945 fins al 1979, publicà l’almanac bilingüe català i castellà El Pitiuso

Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell