Resultats de la cerca

Segon fill de Maria II i de Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha succeí al seu germà gran, Pere V Monarca liberal, abolí l’esclavatge a les colònies 1868 i desamortitzà els béns eclesiàstics, la qual cosa provocà el pronunciament de Saldanha 1870 Home illustrat, traduí Shakespeare al portuguès

Relacionat amb el partit moderat, el 1843 prengué part en l’aixecament contra Espartero a Saragossa i posteriorment, amb una carrera brillant, aviat fou general En 1857-58 s’uní secretament al carlisme i, nomenat capità general de les Balears al maig del 1859, fou el cap visible del pronunciament carlista de l’abril del 1860 dit l’Ortegada Aquest, amb una gestació no aclarida, sembla que comptà amb el suport del partit moderat i del financer Salamanca per a enderrocar O'Donnell L’u d’abril, després de l’anada secreta del comte de Montemolín, del seu germà Fernando i del general…

Prengué part en totes les lluites civils del s XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra Participà en el pronunciament a favor d’Espartero Fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i ministre de la guerra sota Amadeu I 1871

Participà en l' acció de Vicálvaro 1854 i en la guerra d’Àfrica 1859-60 Capità general interí de l’Havana 1867, actuà cruelment contra els insurrectes cubans, fins al punt que fou destituït 1872 A Madrid participà en el pronunciament que proclamà la Restauració 1874, i fou nomenat capità general de Cuba 1875 i de Castella la Nova 1881

Projectà la casa Torrent 1843 a Girona, així com les de Foixà, Contreras 1844, Torrent —al pont Major— 1845, Prat 1847, etc Feu obres al Collegi Tridentí 1851 Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta

Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi

Estudià humanitats a la Universitat de València Fou militar i intervingué en la guerra del Francès i en el pronunciament de Riego, a propòsit del qual ssinicià en l’encara poc desenvolupat gènere novellístic amb la crònica novellesca Rafael de Riego, o La España libre 1822 Després publicà les novelles sentimentals La seducción y la virtud, o Rodrigo y Paulina 1822 i La hija de las olas, o La huérfana ilustre 1829 i la històrica Las ruinas de Santa Engracia, o El sitio de Zaragoza 1831

Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant 1823 contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant 1844, morí perseguit Fundà el periòdic La Tribuna , collaborà sota el pseudònim Delio al Diario Mercantil de Valencia , publicà Poesías 1829, la novella històrica Un sueño , els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia

De família marinera, ingressà ben jove a la marina i participà en les guerres d’Àfrica 1860 i del Pacífic 1865-66 Membre de la Unió Liberal, fou diputat 1862 i inicià el moviment revolucionari que destronà Isabel II, en pronunciar-se amb la seva esquadra, a Cadis, el 18 de setembre de 1868 Partidari del duc de Montpensier, participà en diversos governs del període revolucionari com a ministre de marina i d’ultramar, i s’oposà al pronunciament de Sagunt Acceptà més tard la Restauració i fou nomenat senador i vicealmirall 1881

Company de Riego en el pronunciament del 1820 i unit a ell durant el Trienni Constitucional El 1823 hagué de fugir a Londres i després es traslladà a París 1828, on participà en la revolució del 1830 Tornà a la península Ibèrica el 1834 i començà una activa carrera política i periodística fundant “El Correo Nacional” S'afilià al partit moderat, però de tendència més liberal que Narváez, s’enemistà amb aquest, la qual cosa li impedí d’accedir a càrrecs polítics Entre les seves obres cal destacar De la organización de los partidos en España 1855