Resultats de la cerca

Participà en la primera guerra russoturca 1768-74 fou el favorit de Caterina II 1774-76, sobre la qual tingué una gran influència política, i amb qui collaborà en les reformes interiors 1775 i 1785 Fundà noves ciutats amb gent immigrant Nikolajev, Jekaterinoslav, etc Impulsà l’annexió del kanat de Crimea a l’imperi rus 1783 i la fundació de Sebastopol 1784 Somià la restauració de l’imperi Bizantí en la persona de Constantí, net de la tsarina Organitzà la segona guerra russoturca 1789-91, però no hi tingué èxit i perdé la influència política sobre Caterina II

Fou visir dels seljúcides Alp Arslān i Malik Shā i senyor incontestable de l’Imperi durant el soldanat d’aquest Mecenes, protegí filòsofs i literats, com Algatzell i ‘Umar Khayyām i els estudis astronòmics i matemàtics i fundà a Bagdad la primera madrassa del seu nom Ell mateix escriví un tractat de política

Deixeble de Cesare Tallone Pintà en un estil convencional fins el 1892, que adoptà el divisionisme com a tècnica i s’acostà a conceptes simbolistes conjugats amb inquietuds socials El 1900 presentà a París l’obra allegòrica Specchio della vita 1895-98 El 1904 es posà a les portes de l’abstracció amb el seu audaç oli Il Sole Torí, coll privada Residí gairebé sempre al seu poble —signava Pelizza da Volpedo —, on se suïcidà en morir la seva esposa

Anà a París 1879, on fou influït per ARodin, i a Munic 1904, on la seva obra s’impregnà de les teories d’Avon Hildebrand Fins el 1930 treballà a Lidingö, on convertí el seu taller en museu Milles Aquest any anà als EUA, on residí fins poc abans de morir En les seves obres s’evidencien reminiscències classicistes sota conceptes expressionistes i formes barroques en moviment Figura de Gustav Vasa 1927 Nordiska Museet, Estocolm, la Font d’Orfeu , a Estocolm, i el Monument a la Pau , a l’ajuntament de Saint-Paul Minnesota, ambdós del 1936

Visqué a Constantinoble sota el regnat de Teodoric II i escriví una Història de l’Església , en nou llibres, que abraça el període que va del 324 al 439 només n'ha pervingut el text fins el 425, documentada en Sabí, Atanasi, Eusebi, Rufí i Sòcrates

Serví el duc Carles el Calb de Borgonya des de la seva infantesa fins al 1472 Possiblement morí aquest any en el setge de Beauvais Si aquesta dada no és certa, potser treballà encara durant algun temps a la cort reial francesa, atès que la major part de fonts que transmeten la seva música tenen aquest origen i foren divulgades en manuscrits més tardans Se li han atribuït una vintena de chansons , la major part rondeaux en manuscrits del final del segle XV i principi del segle XVI Les dues més conegudes, que serviren com a fonament per a moltes peces d’altres compositors, són Allez regrets i…

Bisbe i primer metropolità de Ravenna La fama de predicador li valgué el sobrenom de Crisòleg ‘el qui parla or’, usat ja abans del s IX Hom en conserva una carta de resposta a Eutiques i 183 sermons, generalment homilies sobre el Nou Testament i catequesis, amb alguns panegírics de sants i discursos ocasionals consagracions de bisbes L’estil és retòric, però molt personal i no pas mancat d’originalitat i de profunditat La festa se celebrava abans el 4 de desembre, i posteriorment el 30 de juliol

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

Deixeble de sant Antoni Abat i ermità prop de Maiuma, construí un monestir 329, i és considerat com el fundador del monaquisme palestí Viatjà per Egipte, Sicília, Dalmàcia i Xipre La seva festa se celebra el 21 d'octubre

A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià i Constanci…