Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Vishvambhara Mishra Chaitanya
Religions orientals
Místic i reformador hindú, fundador d’una secta vaiṣhṇava (vixnuisme) molt popular a Bengala i Orissa.
Propagà una devoció extremament emotiva envers Krixna que provocava una excitació i una histèria religioses indescriptibles
Paul Whiteman
Música
Violinista i director d’orquestra nord-americà.
Fou molt popular els anys vint pel seu estil personal, anomenat jazz simfònic , que propagà amb la seva orquestra Estrenà Rhapsody in blue 1924, de George Gershwin
Nicolás Böhl de Faber
Història
Erudit alemany.
Cònsol a Cadis, propagà les idees de Schlegel i sostingué una polèmica amb Alcalá Galiano i Joaquín de Mora a favor del Romanticisme A Alemanya publicà Floresta de rimas antiguas castellanas 1821-25 i Teatro español anterior a Lope de Vega 1832
Otto von Guericke
Física
Físic alemany.
Investigà els efectes del buit, inventà una màquina pneumàtica i experimentà que en el buit el so no es propaga, hi és impossible la combustió i els animals hi moren El 1654 féu l’experiència dels hemisferis de Magdeburg Escriví i publicà Experimenta nova, ut vocatur Magdeburgica, de vacuo spatio 1672
Joan Comes i Vidal
Cristianisme
Bisbe de Menorca (1890-96) i de Terol (1896-1906).
Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses
Cristoforo Landino
Filosofia
Humanista.
Conseller del bàndol güelf i escrivà a la Signoria, fou també un neoplatònic convençut, i escriví les Disputationes camaldulenses ~1480 Defensà la llengua “vulgar” i propagà la lectura de Dant i de Petrarca existí una versió catalana del seu comentari al Purgatori de Dant També escriví poemes en llatí, opuscles i diàlegs De nobilitate animae, 1472
Augustin-Jean Fresnel

Augustin-Jean Fresnel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815
Wanda Landowska
Música
Clavecinista.
Estudià a Varsòvia, Berlín i París, on residí Actuà per tot el món i propagà el coneixement d’obres per a clavecí dels antics autors italians i alemanys Fundà a Saint-Leu-la Forêt una École de Musique Ancienne Enregistrà molts discs, com els d' El clavecí ben temperat , de JSBach Mde Falla escriví per a ella el seu concert per a clavecí Actuà sovint a Barcelona, i fou collaboradora de la “Revista Musical Catalana” Escriví obres com Musique ancienne 1910
Jean-Antoine Nollet
Física
Físic francès, conegut també com a abbé Nollet
.
Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica
Josep Llinars i Aznar
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1694-1710).
Mercedari 1650, fou comanador dels convents de Tarassona i Saragossa i general de l’orde El 1701, com a president del braç eclesiàstic, donà la benvinguda al rei Felip V, i participà en la cort de 1701-02 A la cort de 1705-06 es mostrà partidari fervent del rei arxiduc Carles III, el qual casà el 1708 Propagà el culte a sant Ramon Nonat i a sant Pere Ermengol Escriví una Regula et constitutiones 1692 i un Bullarium 1697 de l’orde mercedari, així com un Catecismo y explicación de la doctrina cristiana 1704 i alguns escrits pastorals en català