Resultats de la cerca

Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les corts barcelonines del 1701 El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un any després, el de marquès de Mura Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços 1713 que decidí la resistència contra Felip d’Anjou Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns

Intervingué en la guerra russoturca 1877-78 i a la russojaponesa 1904-05, en la qual assolí el grau de general Nicolau II el nomenà cap de l’estat major general durant la Primera Guerra Mundial, càrrec que continuà exercint durant el govern provisional març-maig del 1917 i més tard —bé que per molt poc temps— durant el mandat de Kerenskij Després de la revolució bolxevic s’uní a Denikin i treballà a Ucraïna en l’organització de l’exèrcit blanc que havia de lluitar contra els soviètics 1917-18 Fou nomenat 1918 membre del directori d’Ufa govern provisional antibolxevic…

Professor d’història, milità abans de la Segona Guerra Mundial en el partit demòcrata popular democratacristians El 1943 succeí Jean Moulin en la presidència del consell nacional de la resistència Fou un dels fundadors del Mouvement Républicain Populaire 1944 Ministre d’afers estrangers del govern provisional del general De Gaulle 1944-46, signà el tractat francosoviètic de Moscou 1944, preconitzà la divisió d’Alemanya i l’aïllament diplomàtic i comercial d’Espanya President del govern provisional 1946 i del consell de ministres 1949-50, féu adoptar pel país la…

Baster d’ofici, tingué una intensa activitat sindicalista, a Bremen, on esdevingué militant del Partit Socialdemòcrata El 1905 es traslladà a Berlín com a secretari del comitè central Diputat al Reichstag, compartí amb Hugo Haase 1913 i amb Scheidemann 1917 el lideratge del partit Iniciada la Primera Guerra Mundial, votà a favor dels crèdits de guerra, contra el parer de l’ala esquerra del partit i de Haase, que formaren el Partit Socialista Independent 1917 Prestà suport al canceller príncep Max de Baden 1918, i, malgrat la seva posició favorable al manteniment d’una monarquia parlamentària…

Director general d’Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional, ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interés metodològic

Fou cap del partit socialdemòcrata de Galítzia 1890 i diputat socialista al parlament austríac 1890-1918 Lluità contra els russos i els austríacs des del 1910, formà el govern provisional de Lublín i collaborà després amb el mariscal Piłsudski

Advocat i radical, dirigí el cop d’estat del 1845 contra el govern liberal i esdevingué cap del govern provisional Després de la crisi de Sonderbund, redactà un nou pacte federal 1848 El 1850 fou elegit president de la Confederació

Cardenal i arquebisbe de Sevilla 1799 i de Toledo 1800 Net de Felip V pel seu pare l’infant Lluís Presidí la regència els últims temps de les Corts de Cadis Presidí també la junta provisional que es formà al començament del Trienni Liberal

Un dels promotors de la revolució del 1848, fou ministre de l’interior del govern provisional i membre de la comissió executiva maig del 1848 Oposat a Lluís Napoleó, s’exilià a Londres 1849, on, juntament amb Mazzini i Kossuth, formà el Comitè Democràtic Europeu

Dominicà, anà a Manila 1868 i a la Xina, on fou vicari provisional d’Emuy 1881, bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fuzhou 1884 Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos És autor de diverses obres, com el Mes del Roser , en xinès, impresa moltes vegades