Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Bartomeu Mestre i Mestre
Literatura catalana
Metge psiquiatre i poeta.
Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma de Mallorca Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Com a poeta ha publicat Parla Ofèlia 1967 i Tenc la boca eixuta de cridar-te 1972, entre d’altres, i obres de divulgació científica
Mario Tobino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Metge psiquiatre, en 1948-80 fou director de l’hospital psiquiàtric de Lucca S'inicià en la literatura amb llibres de poemes Poesia 1934, Amicizia 1939 i Veleno e amore 1942, on el fet humà és estudiat amb afectuosa disposició Publicà narracions Il deserto della Libia , 1952 i novelles Le libere donne di Magliano 1953, La brace dei Biassoli 1956, Il clandestino 1962, Per le antiche scale 1972, La ladra 1984, etc
Bartomeu Mestre i Mestre
Psiquiatria
Literatura catalana
Metge psiquiatre i escriptor.
Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Ha publicat llibres de versos, Parla Ofèlia , Tenc la boca eixuta de cridar-te , Sempre amb la mateixa àncora 1980 i Sonets amb gust de menta 1987, i obres de divulgació científica Fou guardonat amb la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca
Enric Ey
Psiquiatria
Psiquiatre.
Estudià medicina a Tolosa i a París i filosofia a París Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval Illa de França del 1933 al 1970 Fundà els congressos mundials de psiquiatria 1950, fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona Publicà Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie Collaborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la collecció Monografies Mèdiques
Bert Sakmann
Medicina
Metge alemany.
Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments
Luis Martín-Santos
Literatura
Escriptor i metge castellà.
S'especialitzà en psiquiatria a Salamanca, Madrid i Heidelberg Fou director de l’hospital psiquiàtric de Sant Sebastià fins a la seva mort, produïda en un accident Publicà estudis científics Dilthey, Jaspers y la comprensión del enfermo mental , 1955 i Libertad, temporalidad y transferencia en psicoanálisis existencial , 1964, contes aplegats a Apólogos , 1970 i les novelles Tiempo de silencio 1962, en la línia del realisme social, d’una complexitat narrativa considerable, que ha marcat una fita en la narrativa castellana contemporània i que ha estat portada al cinema per…
Joan Antoni Gisbert i Calabuig
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de València 1947 i doctorat a Madrid 1949, fou catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada 1960-1973 i València 1973 fins a la jubilació 1987, i membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València Treballà principalment en el camp del laboratori de medicina legal 1951-73 i el peritatge psiquiàtric És coautor d’un Tratado de medicina legal 1962 i autor de Medicina legal y toxicología 1977 Fou doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller Fundà una de les escoles més actives de medicina laboral a l’Estat espanyol…
Juan José López Ibor
Psiquiatria
Psiquiatre.
Estudià medicina a València i a Madrid L’any 1932 obtingué la càtedra de medicina legal de Santiago de Compostella, d’on passà posteriorment a Salamanca i a València Tornà a Salamanca com a catedràtic de psiquiatria, i posteriorment fixà la seva residència a Madrid Fou membre de l’Academia Nacional de Medicina 1951 Escriví La angustia vital 1950, El español y su complejo de inferioridad 1953, El descubrimiento de la intimidad 1955, La agonía del psicoanálisis 1945, El libro de la vida sexual 1968, Tratado de psiquiatría 1982, etc, i molts estudis de caràcter psiquiàtric,…
Dídac Parellada i Feliu
Psiquiatria
Medicina
Metge psiquiatre.
President de la Cambra Universitària de la FNEC 1935-36, fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet Director de les revistes Informaciones psiquiátricas i Rapports de Psicología y Psiquiatría , fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona 1980, i director de la càtedra de gerontologia És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton 1974, L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle 1875-1936 1980 i la Resposta de Papini 1984 Fou president de la Societat…
Lluís II de Baviera
Lluís II de Baviera per Wilhelm Tauber (1864)
DP
Història
Rei de Baviera (1864-86), fill de Maximilià II i de Maria de Prússia.
S'alineà al costat de Prússia en la guerra Francoprussiana 1870, contra la voluntat del seu poble, i proposà la reconstrucció de l’imperi alemany sota el ceptre dels Hohenzollern El moviment del Kulturkampf féu difícil la seva relació amb els súbdits, majoritàriament catòlics Encarnació viva del Romanticisme, s’aïllà de tothom i, misantròpic, es lliurà a la protecció dels artistes sobretot de Wagner i a viure l’art, gairebé com una obsessió Féu bastir les sumptuoses residències de Herrenchiemsee, Neuschwanstein i Linderhof Deposat el 1886, a causa d’una malaltia mental, fou reclòs i sotmès a…