Resultats de la cerca

Practicà l’atletisme de jove i l’any 1939 s’inicià en la tasca de jutge al costat de Josep Maria Pallàs L’any 1955 participà com a jutge en els Jocs Mediterranis de Barcelona i el 1965 aconseguí el títol de jutge estatal d’atletisme L’any 1989 fou jutge de la Copa del Món disputada a l’estadi de Montjuïc Formà part de la directiva del Club Atlètic Vic entre el 1939 i el 1975 i en fou president durant tres anys Fou un dels impulsors de la construcció de l’estadi Torras i Bages També formà part de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme

Ha aconseguit multitud de medalles en competicions internacionals, entre les quals una plata en els Mundials a l’aire lliure 2011, plata en els Mundials en pista coberta 2006, or 2005, 2010, plata 2003, 2005 i bronze 2003 en Europeus, i plata en els Jocs Mediterranis 2005 Ha participat també en tres edicions dels Jocs Paralímpics Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012

Pivot formada al Picadero JC de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria encara en edat júnior Amb la desaparició del Picadero, passà al CB l’Hospitalet, on compaginà la Lliga estatal de primera divisió amb el Campionat d’Espanya júnior, on resultà guanyadora i fou designada la millor jugadora En desaparèixer també el CB l’Hospitalet, fitxà pel CB Cantaires de l’Ebre-Delta de Tortosa, on jugà fins el 1989 i amb el qual es proclamà triple campiona de Lliga i de Copa de la Reina 1987, 1988, 1989 Una lesió l’allunyà de l’elit del basquetbol femení Internacional amb la selecció…

Jugà amb el Club Turó de Barcelona 1949-51 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1951-58, amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i quatre d’Espanya 1954-57 Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials 1954, 1955, 1964, tres Europeus 1954, 1955, 1957, quatre Copes de les Nacions 1952, 1957, 1959, 1960 i una Copa Llatina 1958 El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brusselles fins el 1961 Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà 1962-66, el Girona Hoquei Club…

Cinturó negre quart dan, és mestre estatal Es formà al Centre de Tecnificació de Judo del Bages i al Club Judo Moià, i competí representant el Club Esport 7 de Manresa Es proclamà campiona d’Espanya júnior 1998 En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya en diverses ocasions entre el 1998 i el 2011 Guanyà la Copa d’Espanya 1998 i fou tercera en el Campionat d’Espanya 2002 Compaginà els entrenaments amb el càrrec de seleccionadora de l’equip català cadet 2003-10 de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades El 2008 fundà i presidí el Club de Judo Castellterçol

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, on el 1949 feu la primera exposició individual El 1955 participà en la Tercera Bienal Hispanoamericana de Arte, a Barcelona L’any següent s’establí a Toluges, Rosselló Fou finalista en el primer concurs internacional de dibuix Fundació Ynglada Guillot 1959, i l’any 1984 li fou dedicada una exposició retrospectiva al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà La seva obra alterna abstracció i figuració i es caracteritza pel traç lliure i el dinamisme La seva temàtica gira principalment entorn de la figura del cavall

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona En l’àmbit de l’activitat radiofònica, l’any 1973 entrà a Ràdio Olot, on treballà en diversos programes i serveis informatius El 1975 fou nomenat cap de programes i informatius de l’emissora, i dissenyà la programació que portà Ràdio Olot a ésser, el 1976, la primera emissora a emetre en català les vint-i-quatre hores El 1983 fou soci fundador i primer director de Ràdio Costa Brava, i el 1988 fou nomenat director de Ràdio Olot, càrrec que simultaniejà amb la direcció de Ràdio Costa Brava fins el 1989 Entre els…

El seu culte s’estengué per Europa i arribà a Catalunya, on li foren dedicades esglésies, com la parroquial de Cànoves Vallès Oriental, i capelles, com les de Rubí Vallès Occidental, Besora Ripollès, aquesta darrera preromànica, coneguda també amb el nom de Sant Moí amb què fou conegut el sant Fou també venerat en un pedró de Sant Martí de Puigbò, a Gombrèn Ripollès