Resultats de la cerca

Destacà en cirurgia vascular, cardíaca i pulmonar Fou l’introductor de la raquianestèsia a França, seguint l’exemple de l’alemany Bier Fou un dels primers a practicar el pneumotòrax extrapleural i l’ablació de l’aneurisma aòrtic

Destacà per l’ardidesa de les seves intervencions, i fou el primer a proposar l’obertura de l’artèria pulmonar en casos d’embòlia operació de Trendelenburg , però només reeixí en experiments sobre animals, ja que l’operació no tingué èxit fins que la practicà Kirschner l’any 1924

Pare de Joaquim i d’Adolf Marsillach i Lleonart Es doctorà en medicina i fou metge, per oposició 1885, de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Publicà obres mèdiques, com Observaciones sobre el tratamiento de la tisis pulmonar por medio de los hipofosfitos 1860 i els almanacs El relámpago médico i El relámpago farmacéutico 1871-73

Fou el continuador de l’obra de JFreixas, de qui féu una biografia Cap al 1950 creà el servei d’exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria Des del 1973 fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Dedicà la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i fou un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya

Professor de les universitats de Pisa, Roma i Pàdua, on succeí Vesalius en la càtedra d’anatomia 1544 Estudià l’anatomia de la pelvis i de l’oïda i la fisiologia de la digestió, entre altres La seva aportació més important és l’explicació de la circulació pulmonar, que prefigurà la descripció de la circulació general de W Harvey Exposà aquestes i altres investigacions en De re anatomica 1559

Féu la descripció del forat de comunicació interauricular del cor del fetus dels mamífers forat de Botallo o de Botal i també del conducte que en el fetus comunica l’artèria pulmonar amb l’aorta conducte arteriós o conducte de Botal Fou conegut al seu temps com a cirurgià dels reis de França, i perfeccionà el tractament de les ferides per arma de foc, sobretot al cap, en De curandis vulneribus sclopetorum 1560

Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc

Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els…

Resident des de petit a la localitat asturiana de Sama de Langreo, de jove treballà com a ajudant de topògraf en una mina, però hagué de deixar aquesta feina perquè contragué una malaltia pulmonar A través del còmic i la illustració es despertà la seva vocació artística i des del 1959 visqué uns quants anys a París El 1967, arran d’una exposició sobre l’art pop americà, quedà captivat per aquest corrent L’obra pictòrica d’Úrculo es caracteritza pels seus temes, gairebé convertits en icones culs femenins, vaques, etc A partir dels anys vuitanta, el motiu més característic foren…

Fou professor i rector de la Universitat de Leiden introduí la instrucció clínica en l’ensenyament de la medicina, descriví la tuberculosi pulmonar i assenyalà la importància de la saliva i dels sucs gàstrics i pancreàtics en la digestió dels aliments Seguidor de la iatroquímica, doctrina que explicava les malalties per trastorns de la fermentatio vague procés químic d’origen digestiu però determinant de tota la fisiologia, acceptava les doctrines de Harvey sobre la circulació de la sang, el calor innatus del cor i els animales spiritus que circulen pels nervis És conegut principalment per…