Resultats de la cerca

Fou un dels puntals de l’Espanya Futbol Club, que guanyà dos Campionats de Catalunya 1913, 1914 i una Copa Pirineus 1913 Jugà de mig volant o de davanter i disputà la final de Copa del 1914 Actuà en una ocasió amb la selecció catalana 1917

Migcampista volant, des-envolupà la seva carrera esportiva al Club Esportiu Europa durant la dècada de 1920 Fou un dels puntals de l’equip gracienc, amb el qual es proclamà campió de Catalunya la temporada 1922-23 Aquella mateixa temporada fou subcampió del Campionat d’Espanya

Defensa, fou un dels puntals del FC Terrassa 1920-28, amb el qual es proclamà campió de la Copa Catalunya 1926 Jugà algun partit amb l’Athletic de Sabadell, l’Espanyol i l’Avenç del Sport, i es retirà el 1930 a la UE de Sants Jugà 9 partits amb la selecció catalana, que guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924 Entre 1927 i 1929 jugà amb el FC Barcelona amistosos

Actuava de defensa central i començà jugant a l’OAR Vic, d’on passà al Sabadell, a segona divisió Fou dues temporades jugador arlequinat 1955-57 Fitxà aleshores pel RCD Espanyol i s’hi mantingué fins la temporada 1964-65 Hi disputà 74 partits de Lliga i fou un dels puntals de l’equip que la temporada 1962-63 retornà a primera divisió Fou una vegada internacional B En retirar-se fou durant un temps traumatòleg del CE Sabadell El 1989 fou candidat a la presidència del RCD Espanyol

Treballà a Barcelona 1923, on dirigí un taller en el qual hom teixia xals i brodava vestits sobre patrons parisencs i on descobrí la pintura romànica Installat a París 1924, estudià a l’acadèmia Colarossi i després al Louvre El 1930 feu la seva presentació a París, i començà la carrera internacional el 1946 a Amsterdam Influït primer per Cézanne i pel cubisme, és, des del 1942, un dels puntals de l’art abstracte francès, i les seves composicions, de masses ben delimitades i colors plans, el fan també un dissenyador idoni de tapissos i vitralls

Format a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques de París, fou precursor del Cinema Novo  amb Rio, 40 graus 1955 i Rio, zona norte 1957, i es convertí en un dels puntals del moviment amb Vidas secas 1963, films molt influïts pel neorealisme italià Exiliat durant quatre anys, realitzà després O alienista 1967, Azyllo muito louco 1970, O amuleto de Ogum 1974, Tenda dos milagres 1977, Millonario e ze rico na estrada da vida 1980, Memórias do cárcere 1984, premiat a Canes, Jubiabá  1986, A terceira margem do rio 1994, Brasília 18% 2006 i el documental A luz do Tom , entre una…

Diputat des del 1893 i orador grandiloqüent, fou un dels portaveus del seu credo a les corts Durant la Primera Guerra Mundial es declarà germanòfil, la qual cosa provocà el trencament amb Jaume de Borbó, que era partidari dels aliats Fundà el partit tradicionalista i El Pensamiento Español 1919 Per a ell, els tres puntals del tradicionalisme són la unitat catòlica, la monarquia cristiana i la llibertat municipal Propugnava una representació corporativista i, en política internacional, era partidari de la federació amb Portugal i de l’acostament a l’Amèrica Llatina Els seus…

Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent Pionera en el camp de la matemàtica moderna, collaborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al Parlament de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida Dels seus…

Es llicencià en dret i es formà musicalment amb C del Campo a Madrid, N Boulanger a París i P Sanjuán a l’Havana Fundador de l’Orquesta de Conciertos de Caibarién, una orquestra de cambra, se’l pot considerar un dels puntals del moviment musical de l’afrocubanisme, juntament amb A Roldán En les seves obres es pot veure la influència de la rítmica i el melodisme caribenys, si bé en feu una interpretació molt personal Tot i la seva mort prematura, deixà un important catàleg d’obres en el qual sobresurten la Primera suite cubana 1930, per a piano i vuit instruments de vent, l’òpera…

Estudià piano i violí a la Wilberforce University i treballà com a pianista abans d’adoptar el saxòfon cap al 1930 Poc després començà a actuar en l’orquestra de Bennie Moten i, un cop a Nova York, l’any 1934, amb Fletcher Henderson Del 1940 al 1943 estigué amb Duke Ellington i fou un dels puntals de l’orquestra Després treballà amb els seus propis grups, o formant part de Jazz at the Philharmonic Els anys cinquanta dugué a terme molts enregistraments, per exemple Soulville i Ben Webster and Associates El 1964 s’establí a Europa, on treballà i feu discos com Ben Webster meets…