Resultats de la cerca

Fou un pagès dotat d’una gran memòria i facilitat de versificació En quedar-se cec, a cinquanta-un anys, es dedicà a captar i a compondre versos d’inspiració popular Era conegut per Txu Terrat

Especialista en salt d’alçada estil ventral, ocupà el setè lloc 1,85 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972 El 1976 obtingué el títol olímpic a Montreal 1,93 m El 1977 aconseguí superar els 2 m i es retirà el 1980 després de quedar quarta als Jocs Olímpics de Moscou

Realitzà tota la seva trajectòria esportiva en el Reial Club de Polo de Barcelona Amb el primer equip aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, en què aconseguí diploma olímpic en perdre la final de consolació i quedar en quarta posició

Extrem format en les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà com a professional el 1987, després de quedar subcampió mundial júnior aquell mateix any Amb el Granollers fou subcampió de Lliga 1992 Posteriorment jugà al BM Alzira 1992-94, a l’Ademar Lleó 1995-96 i al Pozoblanco 1996-97 Acabà la seva trajectòria en els equips de la Roca, les Franqueses i Sant Fost, club que també entrenà Disputà 64 partits amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat del Món 1991 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Formà part de l’Escuderia Artés de Arcos durant la dècada de 1960 i fou tercer en el Campionat de Catalunya de Fórmula IV 1969 al volant d’un Guepardo Artés Posteriorment, es proclamà campió de Catalunya de muntanya 1978 amb un Martini F-1800, després de guanyar a la Trona, als Àngels i quedar segon al Pont de Vilomara L’any següent aconseguí el tercer lloc en la classificació general També disputà curses de Fórmula 3 al volant d’un Argo Toyota, un Avidesa i un Martini MK49 i fou campió de Catalunya de muntanya de monoplaces de F3 1987

Era fill del comte Ramon III de Ribagorça i de Garsenda de Fesenzac El seu pare gestionà de l’arquebisbe de Narbona Aimeric l’erecció de la seu del bisbat de Ribagorça a Roda d’Isàvena, i hi féu consagrar Odesind vers el 956 Aquest dedicà tot seguit la nova catedral Tanmateix el bisbat no rutllà normalment fins per allà el 970 el bisbe dimissionari Oriolf acceptà de quedar-se amb l’abadiat d’Alaó De fet, Odesind fou el primer bisbe de Roda independent del d’Urgell La seva activitat com a constructor d’esglésies fou ben notable

Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i…

Debutà en el primer equip de la Unió Esportiva Santboiana a disset anys i l’any següent jugà amb la selecció espanyola sub-19 Està considerat el millor jugador de la Santboiana de les dècades dels seixanta i els setanta i jugà preferentment com a tercera línia Vestí la samarreta de la selecció espanyola en disset ocasions Tot i rebre ofertes per a anar a jugar a França, preferí quedar-se a Sant Boi Ja retirat, entrenà totes les categories del club, i com a tècnic del primer equip aconseguí el títol de campió de Catalunya i d’Espanya També treballà per a la federació espanyola com…

Començà a competir l’any 1978 amb una Derbi Guanyà el I Critèrium Solo Moto, la Copa Júnior RFME a Calafat i la Copa Júnior RFME al Jarama 1978 El 1979 començà a pilotar en 250 cc Fou campió d’Espanya de resistència fins a 500 cc 1980, després d’haver guanyat les 12 Hores del Jarama i quedar segon en les 6 Hores del Calafat amb Carles Cardús Guanyà les Sèries Motociclistes F1 de Prototips i fou tercer en el Campionat d’Espanya de velocitat de 250 cc Guanyà les Sèries F1 de Siluetes i quedà tercer amb Juan Cano i Francisco Rico de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc 1984…

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013 El 2013…