Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya en vuit amb timoner 1990, 1991 i quatre sense timoner 1994 Disputà la prova de vuit amb timoner en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Fundà l’Associació Tradicions i Costums Cap de Creus – Serra de Rodes 1995, que inclou les societats de caçadors de la zona, i l’Associació Comarcal de Caça de l’Alt Empordà 1996, que presidí fins el 1997, any que fou elegit president de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Girona Impulsà el projecte de radiotransmissors exclusius per als caçadors de Catalunya i l’edició de la revista La Geneta També presidí la Federació Catalana de Caça 2002-05

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…

Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana

Fill del dibuixant Ramon Quer i Vidal Cardona, Bages 1829 — Sabadell 1893 establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts Format amb Marià Burgués, completà estudis a Golfe Joan, Saint Vallier i Burjassot Treballà a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro A Barcelona creà una fàbrica de mosaic de gres i fou professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis Orientà cap a la ceràmica Apa, Xavier Nogués —amb qui collaborà en els plafons de la Cooperativa del Pinell de Brai i en altres obres—, Aragay i sobretot Josep Llorens i…

Cirurgià major de l’exèrcit espanyol Herboritzà per Espanya, Itàlia i el nord d’Àfrica Iniciador i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid És autor de la Flora española 1762-84, la primera en el seu gènere, en sis volums, els dos últims a cura de Gómez Ortaga S'interessà repetidament per la fitoteràpia Disertación físico-botánica sobre la uva-ursi o gayuba 1763 i Disertación físico-botánica sobre el uso de la cicuta 1764

President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900

Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920

Estudià dret a Barcelona Fou collaborador de Lo Sometent i d’altres revistes de Reus amb el pseudònim Lluís de Gonzaga Secretari de la legació espanyola al Vaticà, a Costa Rica i a Berna, es destacà per la seva tasca humanitària, a la Societat de Nacions, a favor dels presos i els ferits de la Primera Guerra Mundial Publicà obres com Suiza y el progreso social 1931, La embajada de Saavedra Fajardo en Suiza Apuntes históricos 1639-1642 1931 i Apuntes hispano-suizos 1931

En exclaustrar-se el 1835 continuà el seu apostolat per França i l’Estat espanyol Fundà la congregació de carmelitanes missioneres terciàries descalces carmelitana terciària descalça primer a Sant Pèire de Livron 1845-50 i després a Lleida i a Ciutadella Menorca Fundà a Barcelona l’Escola de la Virtut, a l’església de Sant Agustí, de caràcter social i religiós