Resultats de la cerca

Les seves fotografies més importants reflecteixen la vida del París de després de la Segona Guerra Mundial mitjançant imatges quotidianes i, sovint, espontànies Treballà per a Vogue , Life i altres revistes féu nombroses exposicions i publicà llibres recopilatoris

El seu Canzoniere 1945 canta les coses comunes, quotidianes, les quals intenta de transformar poèticament Successivament, publicà Mediterranee 1947, Uccelli Quasi un racconto 1951 i algunes proses líriques Scorciatoie e raccontini 1946, Ricordi-racconti 1956 i Storia e cronistoria del Canzoniere 1948, crítica de la pròpia obra

Es formà a l’École des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat ha estat qualificat de Rigau modern Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua tipus humans, paisatges, escenes quotidianes Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà

Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis, es llicencià en periodisme i es diplomà en història a Barcelona Els seus dibuixos reflecteixen el vessant insòlit dels objectes, dels ambients urbans i de les situacions quotidianes Collabora regularment en diaris Tele-exprés , Diari de Barcelona , revistes Serra d’Or , Oriflama , El Jueves , etc i en diverses editorials Entre els nombrosos llibres que ha illustrat —la major part dels quals són també escrits per ell— cal destacar L’últim pirata , Una roda curiosa , Fira de Tresors i la sèrie El Gegant-més-alt

Des del començament dels anys seixanta treballa amb gran varietat de mitjans d’expressió, com el vídeo, la performance , el dibuix o l’escultura Ja en els seus primers treballs utilitza el cos com a punt de partida, en les funcions més quotidianes i bàsiques, com seure, escoltar A partir de l’equivalència entre les coses i els mots que les designen, fa fotografies i quadres paròdics Des dels anys setanta investiga la relació amb l’espai, la confrontació entre l’espectador i l’entorn, tot fent arquitectures ambigües, i des del final dels anys vuitanta treballa en carrusels d’…

Anà a París, on féu una pintura que s’acosta a la de Campigli i al cubisme picassià De retorn al seu país, adaptà tècniques expressionistes i surrealistes La seva pintura porta una direcció ideologicopolítica molt concreta Com la pintura mexicana de revolta, mostra en els seus murals i quadres escenes quotidianes i les dures condicions de vida dels cangaceiros , camperols, pastors, seringueiros , contra l’explotació, mitjançant colors vius i frescs amb línies netes Més tard, la seva pintura evolucionà cap a un expressionisme dramàtic i brutal Cal destacar El treball de la terra…

Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu d’Art Modern…

Estudià a Buenos Aires, a l’Instituto Di Tella, durant els anys 1967 i 1968 Quan tornà a Guatemala intentà aplicar a la música els recursos tecnològics que havia après, però per falta de recursos utilitzà fonts sonores naturals vocals i instrumentals, juntament amb models rítmics europeus i instruments tradicionals, com la marimba Fou un dels compositors pioners de la música electroacústica al seu país, i va crear nous instruments de metall, fusta, bambú i percussió tradicional amb closques de tortuga L’any 1972 fundà el Grupo de Experimentación Musical, que interpretà algunes de…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i aviat la seva personalitat artística assolí un estil plenament propi S'acostà esporàdicament al cubisme Autoretrats , 1920 Barcelona, coll de l’artista Seguidor i admirador de Rebull, cerca en les escultures la plasmació estilitzada i àdhuc arcaica de les coses quotidianes Guitarrista , Barcelona, coll J Mullor Home llegint etc Ambdues característiques es combinen perfectament i es plasmen en una interrelació dels volums externs amb l’estructuració interna a la manera del cubisme de Cézanne La seva fugida conscient i…

Estudià comptabilitat a la Universitat de Newark Després de graduar-se, passà un any com a voluntari en un camp de treball quàquer, experiència que el decidí a dedicar-se a la sociologia, matèria en la qual obtingué un màster el 1942 a la Universitat de Chapel Hill, de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual serví a l’exèrcit, el 1946 amplià estudis a la Universitat de Harvard amb Talcott Parsons Del 1954 fins a la jubilació 1987 fou professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles Fou també membre de diverses societats de recerca i…